Hiperió

Hölderlin

Difícil de classificar, diríem que és una narració de Friedrich Hölderlin en forma epistolar situada al s. XVIII a Grècia, d’un marcat to poètic. Hölderlin no va estar mai a Grècia, però per a ell, la Grècia clàssica representava la societat ideal, una societat on hi predominava la bellesa, l’amor i l’amistat i on el paisatge era la clau de tot, el déu suprem panteista.

Atenes

Hölderlin era fill de l’administrador d’un seminari i sa mare era filla d’un pastor protestant. Què seria quan fos gran? Doncs pastor! Però de fet, ell està més interessat en filosofia i poètica i preferix fer de preceptor educant fills de bones famílies. El 1796 entra al servei d’un banquer i s’enamora de la seva dona, Susette Gontard, però el 1798 n’ha de marxar, tot i que es continuen veient en secret uns anys més. Aquest fet marca de manera definitiva la seva vida. Viatja a Weimar on coneix Goethe i Schiller. Hiperió és l’obra que té millor acollida i major fama. A partir del 1800 Hölderlin pateix depressions profundes que el porten a estar reclòs a diverses institucions. Mor el 1843.

Tinos

Al primer volum, Hiperió s’adreça al seu alter ego, Bel·larmí. Viu a l’illa de Tinos, viatja a l’Àsia Menor on coneix Alabanda, el personatge més potent símbol de l’amistat, però hi ha un malentès i Hiperió retorna a Tinos, deprimit. Després viu a Salamina i en un viatge a una illa del Peloponès coneix Diòtima (personatge inspirat en Susette Gontard, la dona de qui es va enamorar); en un espai idealitzat es succeeixen les declaracions d’amor juntament amb la proposta de desenvolupament d’una comunitat d’homes lliures en un món nounat. Al segon volum Hiperó s’enrola amb l’exèrcit rus, que lluita per defensar Grècia. El fereixen i el duen a l’illa de Paros, on sobreviu gràcies al seu amic Alabanda. Els sentiments cap a Diòtima passen per alts i baixos fins que ella li planteja deixar-ho. Retorna a Alemanya, amb crítiques duríssimes als seus contemporanis.

Paros

El poeta Hölderlin explica la concepció de la creació artística com a punt d’unió entre l’home i els déus. L’amor és el motor de l’obra, l’home quan estima és un sol que tot ho veu i tot ho transfigura.

Pericles

Julio Cortazar a Prosa de l’observatori, recorda que les reflexions sobre el sorgir d’un nou estat porten Thomas Mann a dir que “les coses estarien millor si Marx hagués llegit Hölderlin”. Difícil de dir.

Ens ha interessat conèixer la filosofia i la vida d’aquest filòsof alemany. Tanmateix, la lectura del text, les pujades i baixades del protagonista i el mateix desenllaç, es fan estranys per a un lector contemporani.

Hiperió. Friedrich Hölderlin. Columna. Barcelona, 1993. Traducció: Jordi Llovet
Anuncis

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Llibres i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s