Per unes hores, hem compartit conversa, silencis, somriures i delits. I per una estona, hem deixat “al núvol” la immensa tristesa de tot el que ens envolta.
Sortim de Sant Julià de Vilatorta (Osona) després de deixar el cotxe a l’aparcament del parc modernista de les Set Fons. Si alcem el cap, veiem, dalt del turó del davant, les ruïnes del castell de Bellpuig. Cap allà hem de pujar, però abans fem un cafè al bar Núria, un edifici modernista preciós.
EL camí recorre part del GR-2, de Bellpuig al Puig l’Agulla per la carena, entra la plana i la riera de sant Julià i és un camí planer d’uns 4,5 km que arriba al santuari del Puig l’Agulla.
Després de passar entre boscos d’alzines, arribem al coll de la Costa o de la Creu, just a sobre de la C-25, l’Eix Transversal. Aquí hi van fer un fals pont i hi han plantat petits pins, que és el hi havia abans. El camí que continua és una pineda i després tornem a passar per boscos d’alzines (també trobem esbarzers, cirerers d’arboç i una mena de cards), a més de força ciclistes.
El santuari és de l’any 1775, d’estil renaixentista i està adossat a una masia transformada en restaurant. L’any 1654 els francesos van incendiar l’església de S. Julià i llavors el poble passà a venerar la Verge en aquest puig. Avall, vistes del pla i del poble de Taradell.
Baixant per un sender de fort pendent avall, arribem al poble de Vilalleons, que era autònom fins que l’any 1945 es va fusionar amb Sant Julià. A més de masies disperses hi ha un petit nucli amb un parell de restaurants i l’església de Santa Maria de Vilalleons.
Pugem per un trencant de fort pendent amunt fins retrobar la carena per on hem començat l’excursió. Dinem al restaurant La Troballa de Sant Julià, un altre edifici modernista, molt bo tot, i sortint fem un tomb per admirar els nombrosos edificis i torres modernistes, la plaça de l’Ajuntament i l’església (campanar romànic). Hem fet uns 10 km i la conclusió d’avui ha estat aquesta: “A les penes punyalades i als disgustos gots de vi!”
sou unes grans caminantes…..
Jo de petita hi havia anat molt, a S Julià, és preciós! Cases del segle XVIII en andavant, molts esgrafiats…