Pàtria

“Jo no vull una pàtria que hagi de compartir amb usurers i corruptes”.

Miquel Raventós, un periodista de TV, un dia s’afarta de fer de moderador de debats polítics, explota i fa una proclama a favor de la honestedat i la independència de Catalunya. Una assessora política americana que va fer triomfar Bush li proposa presentar-se com a candidat a la presidència de la Generalitat, i després de dubtar-ho, decideix que farà de portaveu dels anhels de la població, vista la gran desafecció cap als polítics. Passa a primera línia política i el seu entorn (la dona i el fill) en queden afectats. Els seus contrincants fan tot el que poden perquè ho deixi, i pocs dies abans de les eleccions, desapareix sense deixar rastre.

Fermí Reixach

Obra oportuna perquè l’actualitat li ha trepitjar els talons. El projecte actual és de fa un any, però després de l’11 de setembre de 2012 i han hagut de canviar alguna cosa. Certament, la intuïció premonitòria de Jordi Casanovas quan la va escriure fa 5 anys, és impressionant, però per nosaltres la tremenda actualitat no li és favorable, sinó al contrari: de tant sentir parlar de pàtries i d’independentisme, en molts moments el que sentíem ens semblava ja vist, amb el perill d’esdevenir pamfletària.

Rosa Vila

Sort que la capacitat de trencar i de sorprendre l’aconsegueix a través de la història del pare i l’aparició del pintor Mark Rothko. L’escena final ens permet lligar escenes anteriors i pren sentit la reflexió sobre la pàtria, que ens fa plantejar la vella pregunta de: “Què és la meva pàtria?”. Aleshores ens vénen al cap tantes definicions de pàtries com pensadors hi ha al món. La pàtria és bandera, llengua, paisatge, història, sentiment de pertinena… Llavors escoltem aquestes paraules: “Jo no vull haver de sortir a matar per una pàtria que haig de compartir amb usurers i corruptes.” I així arribem al fons de tot. Obra molt crítica amb els partits actuals i també amb la majoria de mitjans de comunicació, planteja, doncs, una bona reflexió sobre l’independentisme.

L’escenografia és mínima, amb 6 actors i actrius que fan més d’un paper i sense grans efectes ens permet anar a l’essència.

Francesc Orella es posa a la pell de Miquel Raventós en una història escrita i dirigida per Jordi Casanovas on intervienen Àlex Casanovas, Lluïsa Castell,Rosa Vila, Fermí Reixac i David Marcè.

Cinc actors i actrius vells coneguts, molt bé, i un jove i prometedor Marcè.