La manera de pintar un paisatge ajuda a canviar la manera de veure’l? Després de veure l’exposició Rusiñol, Gauguin, Sunyer, Monet. Paisatges a la Col·lecció Carmen Thyssen pensem que sí. Els pintors romàntics i els realistes dibuixaven esbossos a l’aire lliure i els impressionistes ja ho feien del tot, però estaven supeditats a les inclemències meteorològiques. Després va ser més important l’ordre intern de l’obra o transmetre els paisatges interiors que l’artista duia a dins. Al fons de la mirada, sempre hi havia París.
L’exposició està organitzada en cinc apartats: Naturalisme, Del postromanticisme al simbolisme, La mirada impressionista, Nous classicismes i Avantguardes i ens porta a un recorregut a l’entorn del paisatge català entre 1850 i 1950 a partir de 52 obres procedents de la col·lecció de la baronessa Carmen Thyssen, que permet veure l’evolució del tractament del paisatge durant un segle.
Comença amb els naturalistes Théodore Rousseau amb La cabana dels carboners al bosc de Fointenebleau i Lluís Rigalt amb Paisatge, seguits del Ramat de béns de Joaquim Vayreda i els paisatges marítims d’Eliseu Meifrén, com El port de Barcelona. Aquests anys, el tractament de la llum i les variacions cromàtiques són vitals.
L’exposició continua amb el simbolisme de Maximilien Luce i Modest Urgell; l’impressionisme de Claude Monet, Paul Gauguin i Matisse, i a Catalunya Joaquim Mir i Santiago Rusiñol (la magnífica Creu de terme, o Vista de Sitges des de la Creu de Ribes); tornem a l’ordre amb Derain, mentre al nostre país Joaquim Sunyer ens presenta la imatge arcàdica d’una Catalunya sota el poder de la burgesia. Rafael Benet i Josep de Togores sorgeixen amb les avantguardes i amb Georges Braque, Fernad Léger, Joaquín Torres-García… el paisatge perd part del seu protagonisme. Quan arriben els surrealistes transformen les teles en un altre tipus de paisatges, el del subconscient: són Modest Cuixart, Joan Ponç i Antoni Tàpies en l’època de Dau al Set.
Per nosaltres els pintors catalans del XIX han estat una bona descoberta, especialment Eliseu Meifrén i Martí i Alsina.
CaixaForum. Tarragona. Fins 21 abril
Retroenllaç: Balanç del blog. 2013 | gloriacondal