Passa dels 50 anys, és un alcohòlic rehabilitat i es vol reconciliar amb la vida. Se’n va a la Patagònia a pescar i a trobar la seva filla.

Un home d’uns 50 anys en una gasolinera, esperant el carburant per carregar el dipòsit per anar a la Patagònia. No hi ha cap altra sortidor pel camí. Al bar, coneix un representant d’una boxejadora. Arriba a la població de Puerto Deseado i s’allotja en un petit hotel arran de mar. Anem sabent que és un viatjant comercial que ha passat per un procés de desintoxicació alcohòlica i li han recomanat trobar una afició: ha decidit que pescarà. I en aquesta zona s’hi pesquen taurons. Però no ha arribat aquí casualment. Sap que hi viu una filla a qui no veu de fa anys, i la vol retrobar, però ja no viu aquí, sinó a Jaramillo, està casada, fa de mestra i té un fill petit. L’encontre i el desencontre.

Llavors ens movem entre la pesca, en un intent frustrat de pescar algun tauró, la reacció de la filla, que li retreu el que els va fer patir a la mare i a ella mateixa, l’anada a urgències de l’hospital… i el que passa després, en un final absolutament obert on segons el director, no vol deixar indiferent els espectadors.

Días de pesca en Patagonia és un film de personatges creïbles, que podríem ser nosaltres, amics, veïns o coneguts, en un marc paisatgístic dur, solitari, ventós, quasi a la fi del món, rodada al nord-est de la província de Santa Cruz: Caleta Olivia, Fotz Roy i Jaramillo. Film intimista, amb un nombre limitat de paraules, molts gestos i mirades. I una música que ens ha agradat molt, de Nicolás Sorín. El protagonista, Marc, interpretat per Alejandro Awada, es veu un home bo i sensible que vol refer la seva vida; la filla, Ana, interpretada per Victoria Almeida, lluita per ser feliç.

Dirigida per Carlos Sorín, que també ha fet el guió, retorna a la Patagònia, un dels seus escenaris preferits, d’on selecciona personatges que no són actors com els mariners, la boxejadora i l’entrenador, que interpreten els seus oficis reals.