Al sud de Gènova hi ha la costa de Ligúria. Abans d’arribar a le Cinque Terre, hi ha pobles i caminades precioses, com aquesta que expliquem.

Baixem a l’estació de tren de Sta. Margarita de Ligure, un poble de 10.000 habitants, de turisme selecte i caminem en direcció Portofino. Fa un sol tebi i admirem el golf de Tigullio i, alhora, les grans torres i viles entre pins centenaris. Al cap de 2 km hi ha l’abadia de San Girolamo della Cervara. Continuem fins a la cala Paraggi, on el camí s’enfila per la banda del bosc fins a Portofino, un lloc encantador.

Portofino

Hi fem un volt i pugem amunt cap a S. Fruttuosso, un sender estret marcat amb 2 rodones vermelles que passa entre pins, arboços, espàrrecs i altres herbes. A sota, la mar. Passem un parell de torrents, ens internem una mica bosc endins i baixem en picat fins a la cala on hi ha l’abadia benedictina de sant Fruttuosso, el mateix sant que fou bisbe de Tarragona. Aquí hi ha les seves restes. L’imponent edifici està construït a la mateixa platja, amb quatre grans arcades per on passa l’aigua quan baixa furibunda de les muntanyes. Envoltada de verd, l’abadia és del X-XIII i el campanar del XI. Era propietat dels Doria, i a pocs metres hi ha una impressionant torre.

Abadia Sant Fruttuosso

La petita platja del davant és plena de gent de totes les edats i de gossos de totes les races, estirats, menjant o prenent el sol. Tothom ha hagut d’arribar-hi igual que nosaltres, caminant, i això ens fa iguals a tots. No triguem gaire a marxar, perquè temem que plogui, tal com anunciava el temps i cal refer els 5 km de l’anada. L’anècdota és un home ben plantat, pantalons blancs i esportives de luxe, que ens pregunta si falta molt per arribar, li dic que no, i diu que ell la tornada la farà amb barca. “No pas avui -li replico- perquè no funcionen per mala mar”. Es queda groc.

Abadia S Fruttuosso i torre Doria

Arribem a Portofino, on hi ha molt ambient i seiem en una bar del port a prendre un cafè. Preveiem que pagarem les ganes, però hi ha moments que no tenen preu. I allà, al sol, amb les motxilles al terra, les bótes brutes de fang, el bastó que hem trobat per caminar… ens dediquem a mirar la gent que passa fins que ens cansem.

Retornem amb tren passant per Rapallo (hi visqué Yeats i Ezra Pound i té el Santuari basílica Montallegro), Sestri Levante al voltant d’una petita badia, amb una platja de sorra negra, com els anteriors, Moneglia (amb una església i una torre dels Doria, més castells i muralles), Framura (destaca una imatge de la verge dalt de tot d’una roca, tocant a mar), Bonassola i Levanto, porta d’entrada a Cinque Terre pel nord i famós per la vinculació amb Mussolini (hi ha palaus, villes, muralles, castell i església).