Dos factors conflueixen: un petit espai d'art a l'estudi fotogràfic d'una artista: Judith Vizcarra i una altra Vizcarra, també artista, que hi exposa els seus treballs, l'Anna Maria.
La conec de l’escola. No era com la majoria, bledes assolellades, que, amb la por que les monges ens havien inculcat, no trèiem la vista de la pissarra. Ella, en canvi, omplia quaderns i llibres de dibuixos. Li venia de molt endins i al final ho ha tret. La germana de l’Anna Maria, l’Esther, una magnífica periodista que s’ha quedat sense feina per culpa d’aquesta crisi que tan bé els va a uns quants, va fer una presentació preciosa. I del que va dir, extrec unes quantes coses:
“L’Anna s’ha venjat de les restriccions als quaderns escolars que havien de ser austers com un funeral, obrint de bat a bat les encloses del color; no és estrany perquè parla als sentits directament des de la percepció visual i provoca un enrenou eixordador. La textura fa el mateix, però per un camí més tortuós. La notem al tou dels dits encara que entri pels ulls, i és a la pell que pren sentit. La textura abriga, però també empara la brisa i la calma… fins i tot la pressa. El color és química i la textura és física. Totes dues formen part de la matèria i permeten a l’Anna plasmar imatges sorgides del treball amb colors sovint contraris, que conviuen i ajuden a donar als quadres el seu to teatral, acotxat per les textures. Va començar a experimentar en el que millor coneixia, els teixits amb la riquesa d’estampats de les cretones o indianes i es va llançar a ‘vestir la pintura’, amb una tècnica pròpia que ha acabat portant-la a un estil coherent amb la seva càrrega cultural i la història individual.
En les seves obres veiem personatges, sobretot dones, que van construint per elles mateixes el decorat de l’escenari de la vida. I amb la sensualitat que desprenen trobem una altra dimensió de la física i química”.
No és la que ens ensenyaven a l’escola, és clar, és la que ha après a la vida. I això només és el principi.
Fins al 4 de maig –Espai d’art Judith Vizcarra – Avinguda de la Llibertat, 31, Mollet del Vallès
Em recorda l’estil de Toulouse Lautrec, oi? Intentaré passar per allà!