Relat d’una excursió des de S. Quirze de Colera cap a Coll de Pallerols, puig d’en Jordà, coll del Torn, puig de la Calma, baixada cap coll de la Plaja i arribada al monestir. Anys després hi hem tornat. Més sec, noves reformes al monestir, i un bar-restaurant, el Corral, molt recomanat.

Monestir de S. Quirze de Colera. 2023. Foto: gloriacondal

L’Albera és un massís muntanyós a l’extrem oriental de la serralada Pirinenca, entre el coll del Pertús i la costa de la Marenda. El vessant meridional té una superfície de més de 10.000 ha i abasta part dels municipis fronterers des de la Jonquera fins a Portbou. El paisatge és desarborat, amb cultius de vinya i olivera, i també sureres.

Enmig d’aquesta paisatge s’alça el monestir de Sant Quirze de Colera, de finals del s. VIII (es van trobar tombes antropomòrfiques). El 1592 el monestir passa a dependre de S. Pere de Besalú i el 1994 els descendents de Ramon de Nouvilas, que l’havia adquirit amb la desamortització de Mendizábal, el venen a l’Ajuntament de Rabós (poble amb una església-castell interessant).

L’església del monestir consta d’una planta de tres naus i l’únic fragment del claustre que queda (s.X) està adossat a l’església. De la fortificació es conserva una torre de defensa i restes de muralla. L’edifici més interessant es troba a ponent, de planta rectangular allargada i coberta amb una volta apuntada. A migdia hi ha el palau de l’abat i a la façana sud s’obren dos grans finestrals gòtics. A l’església moderna, del XIX, es conserva la pica baptismal i dues ares d’altar llises, procedents del cenobi. A l’esplanada del darrera de l’absis hi havia el pati d’armes. L’element més destacat és la torre.

Aquí ens deixen els autocars i pugem amunt per un corriol estret de marques grogues entre garrics, brucs i esbarzers cap al coll de Pallerols. Arribats aquí, visió del Canigó nevat fins al Mongrí, el golf de Roses i el cap de Creus. Som a 525 m d’alçada i veiem tota la vall amb el monestir al fons. Continuem amunt fins al Puig d’en Jordà des d’on veiem Banyuls sur Mer. Ja som a 740 m. Continuem seguint els senyals grocs fins al coll del Torn fent una mica de baixada. En una pedra hi ha una creu que indica les dues bandes frontereres.

Tornem a pujar fins al puig de la Calma, des d’on veiem Banyuls i la torre de Madaloc (Colliure no es veu perquè just queda darrera la torre). L’espectacle de colors és impressionants: grocs, blaus, rojos, verds i carbasses de ginestes, gatoses, estepes negres i borreres… Vols d’ocells i el contrast de la neu dels Pirineus amb la mar. Goig reservat, només, per als qui suen la cansalada per pujar aquí. Però la recompensa no té límits.

Baixem cap al coll de la Plaja, a 390 m i retornem de nou al monestir, a una alçada de 175. Hem fet 10 km i comptant les parades i l’esmorzar, hem trigat unes 5 h. Dinem al restaurant Ullastre, de Sant Climent Sescebes. Com sempre, l’organització d’aquesta Diada del soci del Club Muntanyenc Mollet, ha estat impecable. Gràcies!