Nova edició de REC.0 a Igualada on es combina moda, música i menjar en un antic espai que antigament acollia les adoberies de la ciutat. Aqui expliquem com és el barri i què hi podeu trobar

Arribem a Igualada i una vella olor coneguda ens impregna. No és la d’un examant, sinó la dels adobs.

A Igualada, el s. XVIII els blanquers o adobers, deixen el clos de les muralles medievals i s’estableixen extramurs, on conviuen cases i fàbriques. Són un centenar d’adoberies, amb uns 300 obrers. El portal dels Blanquers era l’entrada i una mica més enllà, a la plaça dels Blanquers, s’hi acumulaven les pells salades o seques que havien de ser adobades; les subhastes es feien al carrer de S. Antoni, per lots de 600 kg, que arribaven en carros.

Nosaltres vam sortir de Cal Boyer, on hi ha el Museu de la pell, antiga fàbrica cotonera del finals del XIX o Vapor Vell. Al pati hi ha una sínia que funcionava amb energia de sang, situada a frec del rec, que es feia servir per pujar l’aigua a un nivell superior amb un mecanisme anomenat llanterna.

Vam acostar-nos fins a la Cotonera, de la família Godó, del XIX, que va ser el primer lloc on va funcionar amb màquina de vapor. Imitant les fàbriques angleses, tenia 5 plantes. Ara estan netejant i reforçant l’edifici.

Baixem fins al rec, documentat ja el s XIII, que fa 3 km i recull l’aigua del riu Anoia a través d’una resclosa. Al principi feia funcionar molins fariners. A tot el rec observem els contraforts adossats a les façanes de les adoberies. Ens aturem a l’Adoberia, una magnífica sala amb voltes, i al Segall o Can Valls (XVII-XVIII) rehabilitada, conserva intactes el clots i acull iniciatives relacionades amb la creació i el disseny.

Cal Granotes, adoberia del XVIII és ara un museu on es pot veure tot el procés de fabricació d’una adoberia preindustrial, des de la preparació (remull, ferrejar, encalcinar, pelar, descarnar, toscar, rendir), a l’adob (mesa, reforç i colga) fins a l’assecador, a la segona planta (estirar, estrebar, eixamorar, donar química i carnellejar). Al pati hi ha un molí d’escorça, de tracció animal, que reduïa l’escorça de les alzines, bedolls, pins, castanyers… i altres materials vegetals rics en taní, a petits fragments que, barrejats amb aigua, servien per adobar les pells.

A Cal Sabaté vam admirar l’edifici modernista (1912-1919), projecte de Josep Ros ia nomenada la catedral dels blanquers. Allà mateix, al c/Sol, la remodelada adoberia que serà un espai cultural i gastronòmic, el Somiatruites.

Somiatruites. El Rec. Igualada. Foto: gloriacondal

Al Museu del Traginer es pot veure l’evolució del transports relacionat amb diferents oficis. També hi ha un excel·lent bar-restaurant que recomanem.

Vam conèixer tot això perquè vam participar en la Jornada Paisatge i patrimoni industrial (2013). A la tarda, amb membres dels Amics del Rec vam fer aquest recorregut, amb la companyia de Magí Puig (traspassat aqiuest any) que coneix tot allò més bé que ningú. Ens explicava que va estudiar de jovenet la carrera de químic a Sarrià i després va marxar a Alemanya a aprendre’n més i un any i mig després tornava a Igualada a posar tota la saviesa al servei del seu poble. En aquell moment hi havia 29 adoberies que donaven feina a unes 750 persones. El 80% del que fabriquen es destina a l’exportació. RecStores ha preparat per l’edició de 2023 una nombroses activitats (vegeu agenda)

Mentrestant, a Mollet, la Teneria Moderna Franco Espanyola, la Pelleria, nascuda el 1897, que havia arribat a tenir 800 treballadors, va morir i va ser saquejada fins a l’última peça, per la desídia dels últims propietaris (BBVA) i la ineptitud de l’Ajuntament.

Un record per a totes les persones que van treballar en aquest ofici en condicions duríssimes, a Igualada, a Mollet i arreu del món.