Com reaccionaríeu davant d’un bombardeig? Us quedaríeu sense veu o cantaríeu? I si cantéssiu, què cantaríeu: una òpera, una sardana o un tango?

La Guerra Civil espanyola havia esdevingut un camp de proves per als exèrcits italià i alemany, amb tàctiques que van aplicar a la Segona Guerra Mundial. Una d’elles eren els atacs aeris sobre objectius civils: el març del 1938 bombardegen Barcelona, amb més de 2.500 víctimes. Aquí és on Pere Riera situa l’acció de l’obra, amb 8 personatges d’una família de la burgesia mitjana.

Bombardejos sobre Barcelona, març 1938

Núria és vídua de Martí Vila, un industrial assassinat durant la república, que protegeix la família i la casa on viu amb el seu sogre Joan i els seus fills, Victòria i Tinet, més la Nati, una minyona. Apareixen per la casa el pintor Simó, que havia donat classes de dibuix als fills i en Ramon, el promès de la Victòria, però l’aparició estel·lar és l’Elena, amiga de la Núria, que arriba de París on va anar a fer d’actriu quatre anys abans i ho revoluciona tot.

La familia. Barcelona

La Núria i l’Elena són molt diferents, separades per l’amor d’un home, s’odien i s’estimen la seva ciutat. Les primeres escenes, amb referències al menjar i les notícies dels bombardeigs al port i a la Barceloneta, desdibuixen l’aniversari de Tinet, que fa 18 any i es vol allistar l’endemà. L’Elena provoca un enrenou on responen al dolor, amb una defensa de la vida, amb fortes dosis d’alegria malgrat les pors, un voler aprofitar l’instant, conscients que tot es pot acabar en un moment. Jordi Banacolocha, el sogre, diu: “Si m’he de morir, m’estimo més que la mort m’agafi ballant.”

Pere Riera ha volgut en el mateix escenari Emma Vilarasau i Míriam Iscla i va escriure l’obra comptant amb elles dues, que estan fenomenals. Ens fa gràcia que l’Emma, sempre amb papers tràgics, sigui aquest cop el personatge que porta l’alegria, i que broda. La recordem des del personatge d’Eulàlia Monsolís, a Nissaga de poder, que ens va copsar. Hi actuen actors veterans com Jordi Banacolocha i Pepa López (esplèndida), més Joan Carreras i Pep Planas, i els joves Carlos Cuevas i Anna Moliner, que prometen.

L’obra té una part important de músiques i balls: cuplets populars, fox-trot, La Santa Espina, -seríeu capaços de cantar-la quan us estan bombardejant?- i el tango de Gardel, Por una cabeza, que ballat per les les dues protagonistes principals, és un dels moments culminants de l’obra.

Les dues amigues ballant un tango. David Ruano

L’obra és un homenatge a la Barcelona que va ser abans de la guerra, a la que va resistir els bombardejos, a la gent que davant la pregunta de: fugim o resistim, va decidir quedar-se. Hi trobem les contradiccions polítiques, els sentiments esberlats, el dolor, la ràbia i la impotència. Al vestíbul del Teatre, una exposició, Catalunya bombardejada. Perquè cal recordar el nostre passat recent. És imprescindible.