Vam passar 5 nits en una casa a Telegrah Hill, a San Francisco, envoltada de vegetació on havíem de pujar a peu un centenar d’escales. Quan abaixàvem el cap, teníem el mar als peus. Dels 47 molls, el més popular és Fisherman’s Wharf–Moll 39, amb botigues, restaurants i un espai de lleons marins que hi són des de després del terratrèmol del 1989.
Al fons, l’illa d’Alcatraz, amb la famosa presó. Més enllà, els jardins Ghirardelli (on abans hi havia hagut la fàbrica de xocolata). Allà s’aturen els tramvies històrics, tot és manual, han de ser dos conductors i cal tenir força (un 80% dels aspirants no passa les proves). El final de línia és a Powell, on fan el canvi de sentit amb una roda que gira.
Al mig de la ciutat hi ha Chinatown amb 24 illes de cases, una de les comunitats més grans, amb els seus bancs, escoles, esglésies, restaurants i botigues. Els primers immigrants van arribar el 1850 (ho recorda un gran mural). Entrem a visitar la catedral Sta. Maria al c/Grant, que va sobreviure al gran incendi després del terratrèmol de 1906. L’avinguda de Columbus separa Chinatown de Little Italy, engolit, com a Nova York, pels xinesos. Arribem a la Transamerica Pyramid, de 48 pisos i una agulla buida de 65 m.
Ens trobem al Finantial district. Al 261 de Columbus hi ha la històrica llibreria City Lights Books, on encara es respira un aire irreverent. “La tinta d’imprimir és un gran explosiu”. Sortint, a la cantonada amb Broadway, l’edifici de murals i més enllà, les torres de la catedral de S. Peter & S. Paul on es va casar Marilyn Monroe i Joe di Maggio.
Arribem als jardins de Hierba Buena, amb un monument a Martin Luther King junior i un memorial dedicat als indis ohlone. En una banda, la catedral de S. Patrick i vista dels grans edificis dels voltants, la Columbus Tower, recoberta de fines capes de coure verd, propietat de Francis F. Coppola, o el MOMA. Continuem pel Centre Moscone (en honor a l’alcalde assassinat el 1978) i seguint per Van Nes arribem al rovell de l’ou: el City Hall, la seu de la Simfònica, el vell edifici de l’Òpera i el Brook Halls.
Un dia pugem 174 graons des de casa per arribar a la Coit Tower construïda el 1933 a partir de la donació de l’aristòcrata Lili Hitchcok Coit, gran defensora dels bombers; a dins hi ha uns murals interiors d’estil realista que mostren diferents oficis de la ciutat, molt criticats en el seu moment.
Pugem per l’ascensor fins a dalt, amb vistes a 360º. A Crookedest st, cantonada Lombard veiem les zigues zagues amb 8 revolts construïdes el 1920 per baixar el fort desnivell d’un carrer al seu paral·lel inferior; les escales de l’esquerra tenen 253 graons i les de la dreta 249.
Alamo Sq. és un parc envoltat de cases victorianes molt maques. Finalment, el mític barri de Castro, el barri gay, amb el teatre-cinema (hi ha anunciada la pel·lícula Lawrence d’Aràbia), i la Misión Dolores, maqueta. La plaça de Harwey Milk recorda el regidor gay de l’Ajuntament de S. Francisco que va ser assassinat juntament amb l’alcalde George Moscone per un altre regidor, el novembre de 1978.
Vam dedicar un dia sencer al pont Golden Gate. Visitem Parc Presidio amb l’embarcador, Fort Point, un edifici potent just a sota els pilars del font; els aiguamolls i la gespa on hi havia les pistes d’aterratge, els anys 20 del segle XX (amb vistes de Tiburon, Alcatraz i al fons, Berkeley, l’illa del Tresor…), i Fort Presidio San Franciscoamb restes de construccions del fort que controlava la badia per l’altra banda i vistes del pont Bay Bridge i de la costa fins a Punta Bonita.
Creuem el pont a peu: són 3,5 km i triguem uns ¾ d’hora, compartint carril amb bicicletes, no sempre fàcil. D’allà anem caminant fins a Sausalito, uns 3,5 km i tornem a S. Francisco amb ferri, a Ferry building, un edifici històric transformat en botigues d’alimentació; a la plaça del davant hi ha el memorial d’homenatge a la Brigada Lincoln, on val la pena aturar-s’hi una estona.
Els transports municipals, MUNI són lents, pocs i vells; hem perdut molt temps esperant a les parades. El barri de Castro, llevat de la bandera gay que onejava, estava buit i trist. A Chinatow sí que hi havia molta vida. La gent que hem trobat era amable i comunicativa. Els preus bé, llevat de l’allotjament. El dia millor va ser el del Golden Gate i Sausalito.
Heu estat a Sant Francisco, ara? Caram, no pareu!
No se us nota gaire entussiasme. El barri de Castro, bui i trist? Jo no vaig tenir aquesta sensació!
Retroenllaç: 56 dies als Estats Units | Gloria Condal