Costa Big Sur

A Califòrnia, la costa de Big Sur va de Sta. Cruz, al nord, fins a Sta. Bárbara, al sud. Hi anem des de S. Francisco per la carretera 101, tot passant per Point Montana Light Station, un petit far amb un alberg de joves, com a molts altres fars.

Far Point Montana

Carretera avall arribem a Pigeon Point Light Station SHP, un altre far on es poden veure balenes blanques; el nom de Pigeon ve del clíper, un tipus de veler ràpid, que va petar contra les roques, com tants altres fins que no es va fer el far, el 1797, amb un sistema inventat per Fresnel, de 24 ulls de bou i 948 prismes que fa 24 raigs de llum i permet veure-hi molt bé. Ens aturem a Año Nuevo SP on hi ha una colònia d’elefants marins i arribem a Santa Cruz on comença la península de Monterey i, de fet, Big Sur, una costa brava, impressionant, de carreteres de revolts i risc permanent d’allaus.

Far Pigeon Point

La ciutat de Sta. Cruz va ser destruïda per un terratrèmol el 1989; el més interessant és Santa Cruz Beach Boardwalk, un parc d’atraccions de 1907 tocant a mar on hi ha la muntanya russa Giant Dipper, de 75 anys i el loof carrusel del 1901, uns cavallitos acompanyats de música d’orgue. Hi ha moltes altres atraccions per a delícia de grans i petits, com si t’haguessin transportat un segle enrera. Preciós.

Parc atraccions Sta. Cruz

Ens trobem en una zona agrícola, amb ciutats com Watsonville i Castroville, el poble carxofer per excel·lència. Tots els pobles van créixer al voltant de les missions espanyoles. Cada missió estava a una distància d’un dia a peu l’una de l’altra. Anem a la Misión San Juan Bautista i el conjunt monumental d’edificis històrics de San Juan Bautista SHP un parc envoltat per l’edifici Plaza Hotel, Plaza Stables, un altre edifici, i la missió, amb l’església i el campanar; just per aquí hi passa la falla de San Andrés; fa uns 1.200 km i qualsevol dia es tornarà a despertar.

Missió San Juan Bautista

Al sud de la badia hi ha Monterey, capital de Califòrnia en temps dels espanyols i dels mexicans. Hem dormit aquí i he vist la sortida del sol des de la finestra, entre arbres i un cel ple de núvols que ha anat canviant de colors. Al nucli antic visitem la Royal Presidio Chapel, del 1770, feta construir per Juníper Serra. Passejant per la ciutat, es poden veure 37 llocs d’interès seguint un itinerari anomenat Monterey SHP amb un sender marcat amb cercles damunt les rajoles del carrer. Passem per la casa Cooper-Molera Adobe, on hi ha el Museu Cooper de joguines antigues; la casa on havia viscut Stevenson (French Hotel) el 1879, el Golden State Theater, del 1926, d’estil morisc i pugem per Pacific a veure la Casa Soberanes, els murals, amb la representació de la vida quotidiana de la ciutat fins arribar al teatre del 1844, moníssim.

Monterrey

Continuem fins a Pacific House (veiem un curós cartell titulat “peinados masculinos 1769-1846”) i Costums House, on un guàrdia està hissant la bandera amb molta solemnitat, com sempre aquí. Acabem a Fisherman’s, amb paradetes de crancs, ostres i altres crustacis mentre a l’aigua hi neden algunes llúdrigues.

Monterrey

Recorrem la 17-Mile Drive, una ruta panoràmica que voreja la costa, però ens decep molt. És una carretera asfaltada de pagament que passa per una gran urbanització, Pebble Beach Resort, amb camps de golf i torres ostentoses. A remarcar, Spanish Point amb foques i lleons marins, cormorans, gavines i pelicans. La badia de Carmel està situada en un turonet amb dues platges. L’actor i director Clint Eastwood va ser-ne alcalde i una de les coses que prohibí va ser menjar gelats al carrer (!).

17 Mile Drive

Costa avall hi ha la Misión San Carlos Borromeo fundada el 1770 per Juníper Serra, el franciscà mallorquí enterrat aquí. S’hi va instal·lar perquè necessitaven l’aigua del riu Carmel. Espanya volia convertir Califòrnia en una colònia per tenir un port segur al nord-est del Pacífic, mantenir les rutes del comerç marítim i controlar el territori. Sotmetent 100.000 indis volia establir una ruta per terra per transportar mercaderies i bestiar. Vam comprar un cartell, còpia d’un que es titulava així: “Lluitant contra el terrorisme des de 1492”.

Missió S Carlos Borromeo

Ens aturem a Julia Pfeiffer Burns SP per veure les McWay Falls, on s’arriba per un camí cap al mar fins on es veu el salt d’aigua; Júlia Pfeiffer era filla d’un matrimoni que un cop, passant per aquesta carretera (on hi havia i hi ha esllavissades contínues), es van quedar atrapats. S’hi van quedar per sempre i ella s’ho va estimar. Les vistes de la costa són fantàstiques.

Cascades McWay

A continuació hi ha Henry Miller Library i Point Piedras Blancas. Ja és ben fosc quan passem de llarg de Hearst Castle fins que arribem a Morro Bay SP on dormim; el símbol més conegut és el penyal de Morro Rock, al port. Quan hi anem al matí veiem gent que pesca, altres que es preparen per fer submarinisme i alguns en els bars; a tocar, elefants marins. Tot és d’un color blau-gris.

Morro Bay

Tornem a la 101 i ens desviem per anar a San Luis Obispo on hi ha la Misión San Luis Obispo de Tolosa. Passem Pismo beach voltades de camps d’escaroles i de vinyes, per anar directes a Sta. Bárbara, a veure El Presidio de Santa Bárbara SHP un conjunt d’edificis de l’època colonial que val la pena visitar. Acabem el nostre trajecte a Los Angeles.

Presidio Sta Barbara

Vegeu l’article de National Geographic: http://www.nationalgeographic.com.es/viajes/grandes-reportajes/ruta-desde-san-francisco-hasta-los-angeles_8006/11 

Hollywood Passeig de les estrelles. Los Angeles