Fira des de l’aire
En 30 anys nosaltres hem canviat, però l’illa també. Torno a Santorini (Sta. Irene) o millor, Fira, com prefereixen dir els grecs. D’origen volcànic, quan Lawrence Durrell hi va estar, explica que encara flotaven a l’aigua trossos de pedra tosca que colpejaven el casc de la barca. L’illa, al llarg dels segles, ha patit terratrèmols i erupcions (el del 1956 destruí la capital).
Santorini des de l’aire
Ens allotgem a l’hotel Afroditi, a Firostefáni, al nord de la capital, un lloc molt recomanable. Arribem just a temps de veure la posta de sol diu des d’una església de cúpula blava, a un centenar de metres. Des del penya-segat d’aquesta banda tenim el sol a l’horitzó i al davant, les illes que un dia formaven la caldera del volcà.
La típica imatge de les illes gregues
L’endemà al capvespre pugem al nord, a Ia, a 10 km, per una carretera des d’on veiem la mar, les vinyes, les cases i els sembrats. Al fons l’illa d’Ios i més enllà, Amorgós. Recorrem un llarg passeig que comença en una esplanada d’unes esglésies, tot trepitjant un terra de marbre blanc esplendorós i al final pugem a una terrassa d’un petit restaurant, el Pelíkano, per sopar i veure la posta de sol (fa 30 anys em vaig quedar amb les ganes, però ara que tinc uns quants cèntims més, sec entre els privilegiats). Però que consti que la millor visió és des de Fira.
Ia. Santorini
Fira, el mar i l’illeta de Kameni
La caldera del volcà. Santorini
Baixant cap al sud tenim vistes de la caldera i les illetes del mig, Nea Kameni i Palea Kameni. Més enllà, Tirássia. Amb això tanquem la caldera. A prop, la platja Kokkina, la millor, al nostre gust, i a la punta del cap Bounó, un far amb vistes superbes a tots els punts cardinals. A l’interior, pugem per la muntanya de Profeta Eliás des de Pírgos, un poble encantador: des de dalt, vistes magnífiques.
Fira, Santorini. Catedral
Els creuers vomiten turistes traslladats a Fira en barques i funiculars. Compren, mengen, beuen, fan fotos i se’n va, així nosaltres ens quedem més tranquils. Els carrers es buiden, la calma torna, alguna botiga tanca i els gats, finalment, prenen de nou els carrers.
Turistes a Fira, Santorini
Els gats són els reis de Grècia
Gloria Condal 
Retroenllaç: Santorini | gloriacondal
Hi vaig estar fa temps, és maca, però masssa turisme pel meu gust. S’ha de reconeixer que és especial
Fantàstic reportatge. Les fotos m’encanten. Una abraçada. B.
Hola Glòria, estava buscant informació sobre l’illa Nea Kameni per un relat que he d’escriure. És més aviat escassa a la xarxa, però he trobat el vostre blog i ja en puc treure alguna cosa. No me’n recordava que en tocant a viatges, ho teniu quasi tot. Així que me’n faig seguidora, no només pels relats, sinó pels viatges. Quasi sempre viatjo des de la butaca, però de tant en tant, també m’escapo per comprovar in situ el que explico o llegeixo. No sé si us recordeu de mi. Sóc la dels “Viatges insòlits” amb la il·lustració a la portada del Marc Pérez Olivan.
Hola Teresa, i tant que et recordo! Espero que això d’escriure et continui anant bé! DOncs sí, anem viatjant, no només a través de llibres, i encara ho farem més, perquè d’aquí a uns mesos em jubilo i tindré més temps. Així que, ja ens anirem trobant. Si necessites qualsevol informació del que sigui, ja saps on som!
Retroenllaç: La vieja sirena | Gloria Condal
Retroenllaç: Psará (Ψαρά) | Gloria Condal