Els Buddenbrook

Portada edició antiga

Portada edició antiga

“Porto dins meu la llavor, la possibilitat de totes les capacitats i activitats del món. On serè quan em mori? En tots aquells que, des del principi i fins al final dels temps, hagin dit, diguin i vagin a dir: Jo”.

Thomas Mann explica de forma autobiogràfica la història de tres generacions d’una família de comerciants de Lübeck, des de 1835 fins a 1877, en un detallat retrat de l’estil de vida, els costums i la manera d’actuar de la burgesia emergent.

 Al principi del llibre hi ha un arbre genealògic que ens ajuda a situar-nos. De fons, la Revolució de 1848. Johan Buddenbrook funda la família, representa una burgesia segura i convençuda dels valors. El seu fill té els mateixos principis, però no sempre actua bé en els negocis. Dels quatre fills que té, Christian és un ésser especial, malalties i bohemi; Antònia (Tony), és el personatge conductor, una nena espavilada que volen casar amb un home que ella no val; va de vacances a la platja, coneix un estudiant de medicina i s’enamoren. No passa res i un dia, llegint el llibre de la història de la seva família, s’inunda del sentit del deure i decideix acceptar la proposta dels seus pares i casar-se. Es casa, no aguanta i es divorcia. Torna a casa dels pares, exerceix de solterona fins que decideix casar-se amb un altre, tampoc va bé i es torna a divorciar. I encara torna a fracassar de nou. La seva filla, fruit del primer matrimoni, tampoc té sort. La germana de Tony, Klara, es casa amb un pastor, però mor. Només queda Thomas, que és el que porta l’empresa familiar endavant. Es casa amb Gerda, una noia holandesa una mica especial, amant de la música i després de un cert temps, tenen un fill, Hanno, un nen malaltís i depressiu que es refugia en la música.

Lübeck

Lübeck

Què ens ha cridat l’atenció d’aquesta novel·la? La descripció acurada dels personatges, l’ambient i dels sentiments, quasi microscòpica. El personatge de Tony, rebel, però alhora contemporitzadora, pal de paller de la família. El seu germà Christian, també rebel a la seva manera, que vol dir: no adaptar-se a les responsabilitats familiars i “viure la vida”. Segurament és un actor de teatre frustrat. I, de la següent generació, el petit Hanno, un ésser sensible en extrem, amb un amic molt especial, un marginat de la societat, ple d’imaginació. Al llarg de tota la novel·la, Mann destil·la un fina ironia, especialment en moments dramàtics, un contrapunt perfecte.

Lübeck

Lübeck

És interessant la referència al filòsof Shopenhauer, quan Thomas Buddenbrook llegeix el llibre El món com a voluntat i representació. Ja avançat el llibre, Thomas reflexiona davant les seves pors: “la vida no sóc jo, la vida continuarà. La mort és una benaurança, el retorn a un camí de patiment. Porto dins meu la llavor, la possibilitat de totes les capacitats i activitats del món. On serè quan em mori? En tots aquells que, des del principi i fins al final dels temps, hagin dit, diguin i vagin a dir: JO, però per sobre de tot, en els que ho diguin amb més plenitud, força i alegria”. Poc temps després d’aquestes reflexions, surt d’una reunió al Senat abans que finalitzi (cosa insòlita en ell), perquè li fa molt mal una infecció als queixals. Va a casa al dentista i en sortir, mor al carrer. Només queda Tony, digna, deixant constància d’un passat que ja no és.

Segons Shopenhauer, la filosofia ha d’intentar lluitar contra l’absurditat de la vida per tal de superar el dolor de la lluita per la supervivència individual. Per superar aquest dolor Schopenhauer planteja dos camins: l’art o la santedat ascètica. I, dintre de l’art, la forma superior és la música. Però només és un recurs temporal d’alliberament. Hanno estima la música, la seva via per escapar de la realitat, perquè no vol, ni pot, assumir el paper que li pertocaria com a únic hereter. Thomas Mann descriu amb precisió i coneixements què sent quan compon música i al capítol dedicat a la seva mort (de tifus) en cap moment parla de qui es tracta.

Diuen que en economia es parla de la “síndrome de Buddenbrook” per explicar la decadència d’una empresa: la primera generació la funda, la segona la fa pujar i la tercera inicia la davallada.

Buddenbrook Haus

Buddenbrook Haus

Thomas Mann va escriure aquest llibre quan tenia 25 anys, l’any 1901. Quan el 1929 li van concedir el Premi Nobel de Literatura, l’Acadèmia sueca va dir que era sobretot per aquesta novel·la. Encara havia d’escriure La mort a Venècia (1912) i la Muntanya màgica (1929). La casa de Lübeck, on va néixer Thomas Mann i hi va viure fins als 18 anys, encara conserva la casa, que es pot visitar. La ciutat s’enorgulleix de tenir tres premis Nobel: Thomas Mann, Willy Brandt i Günter Grass.

De la novel·la en van fer una pel·lícula.

Traductora: Isabel García Adánez, edició: Cercle de Lectors, Edhasa, 2008, 795 p.

Anuncis

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Llibres i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Els Buddenbrook

  1. Gabriel ha dit:

    No conec aquest llibre, són moltes pàgines…. El que em va encantar va ser Mort a Venècia. Gràcies pel consell

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s