Al Centre de Visitants de Bryce Canyon (Utah, EUA) ens informen d’una ruta panoràmica de 37 km que es pot fer amb cotxe, on et pots aturar a tots els punts d’interès, anar d’un punt a l’altre a peu i fer combinacions amb el bus. Bryce té una geologia única d’agulles de roca i amfiteatres, pinacles, capitells i vudús. Arribem a Bryce Point on els pinacles rocosos —grotescs i enigmàtics— es barregen amb arbres i panoràmiques.
Agafem un sender cap avall, fins a Hat Shop, una pila de pinacles que sembla que portin barret. En català potser hauríem de dir-ne: “Casa de barrets”.
Retornem a l’inici, on veiem un ocell blau amb cresta, el Steller’s jay i anem cap a Inspiration Point per un sender fàcil, que ens va donant diferents punts de vista de l’impressionant amfiteatre de pinacles i coves. D’allà ens desplacem amb autobús fins al cotxe i pugem cap a Rainbow & Yovimpa. Pel camí veiem fauna típica com mule deer i pronghorn.
A Rainbow Point, a 2.778 m d’alçada, es veu el canó de Rainbow i la plana de Paunsaugant. Al nord-est, la Table Cliff Plateau arriba als 3.048 m i també es veu, en la distància al nord, la plana de Sevier, amb el mont Dutton, de 3.365 m.
Fem una altra caminada a partir de Sunset Point (aquests dies no cal preocupar-se per veure sortides o postes de sol: no n’hi ha). Caminem fins a Sunrise Point i baixem per un sender cap avall per veure els vudús de més a prop. Plou fort i anem força xopes, però veiem pinacles, agulles, arcs, portes i figures que representen reines, reis o el que et vulguis imaginar… fins que arribem a Queen gardens baixant per un sender. Un pedrot és la reina Victòria en el seu jardí, diuen. Doncs avui ha quedat remullada. Caminem amb una parella francesa que hem trobat cap al sender de Navajo Trail… fins que uns excursionistes que vénen en sentit contrari ens diuen que l’acaben de tancar per la pluja, perquè hi ha un tros estret i relliscós. No ens queda altra opció que desfer el camí i tornar. Potser hem fet uns 6 km en total, això sí, de muntanya russa. Ara bé, sense baixar per on hem anat, no pots fer-te plena idea de com són aquests pinacles i com van caient, perquè anàvem sentint sorollets de pedres que baixaven avall. Aquests ja no tenien barret, pobres, i la vida se’ls anava exhaurint!
Retroenllaç: Bryce Cannyon i Zion Park | gloriacondal