De petita jo jugava a indis i vaquers mentre la germana i les amigues jugaven a cuinetes o feien de perruqueres. Bonanza, Rin tin tin, Bronco… era l’oest llunyà que m’arribava. I en els meus jocs, els indis eren els bons i els soldats i vaquers els dolents. No sé per què. He trigat 50 anys en plantar-me al cor del Far West i trepitjar aquelles terres roges, veure saloons i parlar amb indis de veritat.
Els indis absàroka van pactar al Tractat de Fort Laramie (1851) la sobirania de quasi tot el seu ric territori, però 30 anys després, el govern va forçar a cedir-li el 90% de terres i el 1872 va establir-hi els parcs nacionals de Yellowstone i de Grand Teton.
Trenta anys després de la declaració de Yellowstone, l’exèrcit va matar centenars de dones i nens indefensos per aniquilar la resistència armada dels lakota. A les actuals reserves hi malviuen ara els seus néts (extret del post Josep M. Mallarach). Hem vist indis que gestionen parcs, com a Monument Valley o Antelope Cannyon i d’altres que venen artesania en paradetes a la carretera. També hem vist una mena de campaments miserables on sobreviuen amb l’ajuda de l’alcohol.
Havíem visitat una altra vegada alguns deserts de Califòrnia. Aquest cop, anàvem expressament a visitar parcs. Com a punt de partida i d’arribada, la ciutat de Denver i com a punts més allunyats, pel nord Yellowstone i pel sud Kayenta. El circuit incloïa 12 parcs als estats de Colorado, Wyoming i Utah, en tres setmanes i un recorregut d’uns cinc mil km. El web dels parcs nacionals permetia preparar-ho amb precisió.
No hem caminat tant com hauríem volgut, però hem fet un bon tast de natura. En cada parc hi hem trobat un encant diferent. Yellowstone destaca per l’extensió, les aigües, la fauna i flora. Teton, per l’alçada i grandiositat de les muntanyes. Les Rocky Mountains, per l’accessibilitat i les alçades, Bryce Cannyon, per l’espectacularitat dels pinacles, Monument Valley per les roques roges i els records dels westerns. Cannyonlands per la confluència de dos rius, Colorado i Green; Arches pels més de 2.000 arcs. Mesa Verde, pel habitacles dels indis anasazi sota les balmes, el Canó negre de Gunnison per la fondària i la negror… Ens hem allotjat en motels sempre que hem pogut i el màxim de nits que hem passat al mateix lloc són 4 (Yellowstone).
A més de la natura, ens han agradat alguns pobles i ciutats: Granby, petit, net, a 2.400 m d’alçada; Jackson, un poble de l’oest modern, amb botigues i galeries d’art; Salt Lake, amb tot el que envolta el Temple mormó i un Capitol maco; Montrose ample, acollidor, amb un peculiar Museu of the mountain west.
I finalment Denver on val la pena fer una volta pel LoDo, el c/16, el Denver Art Museum, de Daniel Libeskind i la zona de teatres.
Ara sé que els antics cow-boys han esdevingut els “americans de veritat” i que els indis van ser desposseïts de les seves terres per la força. No en va, la cultura de les armes està arrelada en bona part de la població. És un país creat amb l’ocupació i expulsió dels antics habitants. També sé que no tots els nord-americans són dolents, perquè hem trobat gent oberta, amable i servicial que ens acollit molt bé. A la vida hi ha molts més matisos que els que vam empassar-nos en totes les pel·lícules de l’oest. És el que donen els anys i el coneixement.
Us convidem a gaudir del viatge:
bufa, quina feinada en fer això…. quin curro! molt bé, molt bé
Enhorabona pel viatge, es nota que l’heu gaudit.
Retroenllaç: Balanç del blog. 2013 | gloriacondal
Retroenllaç: Gènesi. Sebastiao Salgado | Gloria Condal