La regió d’Emilia Romanya es troba enmig del riu Po al nord i els Apenins al sud. Els romans van construir la via Aemilia per unir Rímini, a la costa, amb Piacenza, a l’interior, al nord. La carretera i el tren actualment segueixen la mateixa via. Molt breument:

Mausoleu Gala Placídia

L’any 402 Ravenna va ser capital de l’Imperi d’occident. La piazza dei Popolo és el cor de la ciutat. Amb carrents de vianants des de fa molts anys, per on circulen bicicletes i persones en harmonia, el monument més important és la basílica de S. Vitale, amb mosaics a l’absis (526-547) i als laterals: Justinià amb la seva cort d’homes, i a l’altra banda, la seva dona Teodora amb la cort de dones. A pocs metres, el Mausoleu de Gala Placídia, amb una cúpula d’estrelles dins la penombra. Mai ens cansaríem d’alçar el cap. També hi ha la tomba de Dant sota un túmul de fulles verdes naturals, en un jardinet.

En un carrer de Ravenna

Parma fou l’única ciutat que el 1922 s’oposà a la marxa dels “camises negres” de Mussolini. A la plaça del Duomo, el Baptisteri del 1196, val per sí sol un viatge. Al Palazzo Pilotta es concentren museus diversos, el més curiós, el Godoni, tipògraf nascut el 1813; ara se celebraven els 200 anys amb l’exposició “Prícipe del tipografi nell’Europa dei Lumi e di Napoleone”.

Baptisteri Parma

Curiosos els frescos de la Camera di San Paolo en un convent benedictí amb escenes mitològiques de Correggio del 1518, que sorprenen perquè no tenen res de religioses. A la plaça Garibaldi, un gran arbre de Nadal amb aquest rètol: “A Parma, més de 2.500 famílies són pobres”. A l’església barroca de S. Giovanni evangelista, un fresc a la cúpula, “Visió de S. Joan a Patmos” de Correggio i un altre de S. Giovanni, de Parmigianino, però el més curiós és una capellà alt amb sotana i una bata per sobre, que va passant la mopa i no es perd detall: et diu on has de mirar i per on no pots passar.

Parma

Modena és l’eterna rival de Bolonya, a 40 km. El més destacable és el Duomo amb el campanar i el Palazzo Comunale.

Duomo. Modena

El Duomo és del XI i està dedicat a S. Geminiano, patró de la ciutat. Hi havia hagut el “Secchia” (galleda de fusta) robada a Bolonya el 1325, símbol de la seva rivalitat i excusa de la guerra entre les dues ciutats. El campanar o torre Ghirlandina, fa 87 m i només li falten 2 graus per ser tan inclinat com el de Pisa.

Modena

Lucrecia Borgia es va casar amb l’hereu del ducat de Ferrara, Alfons d’Este, futur Alfons II i va anar a viure a Ferrara.

Ferrara

El que ens ha agradat més és la catedral, del XII, amb escenes del Judici final i l’infern (en una gran caldera els dimonis hi van llençant els dolents). A la porta d’entrada, dos lleons amb la boca oberta cavalcats per éssers estranys. El campanar és quadrangular, de marbre blanc i rosa. A tocar, el Castell Estense, impressionant, i al costat, el Palazzo Comune, ara Ajuntament. Entre els carrerons antics, la via delle Volte, en un entorn medieval i del gueto jueu.

Duomo. Ferrara

Piacenza, al nord, la vam visitar una altra vegada.

Tots els desplaçament els hem fet amb tren des de Bolonya.