Bolonya

L’any 1288 l’Ajuntament va obligar els constructors de cases a fer-hi pòrtics; per això n’hi ha prop de 40 km, fet que permet passejar sense mullar-se quan plou. Seu de la primera universitat del món occidental, és coneguda com a Bolonya la roja pel color de les cases i per tradició política d’esquerres i és capital de la regió d’Emilia Romanya enmig del riu Po al nord i els Apenins al sud. Els romans van construir la via Aemilia per unir Rímini, a la costa, amb Piacenza, a l’interior, al nord. La carretera i el tren segueixen la mateixa via.

Palazzo Podestá

Bolonya té 373.000 habitants amb una universitat de 100.000 estudiants, una de les més grans d’Itàlia. El 1977 hi ha grans lluites estudiantils, només aturades per l’exèrcit. El 1980 a l’estació de trens explota una bomba que fa 85 morts i 200 ferits. Bolonya recorda, en els murs de la ciutat, de manera visible, aquests morts i els de totes les guerres.

Bolonya. Torres

El rovell de l’ou és la plaça Maggiore envoltada de palaus (un d’ells l’Ajuntament), la  Basilica de San Petronio, una església que pretenia ser més gran que S. Pere de Roma, però es van desviar diners per fer el palau Archiginnasio i es van quedar a la meitat. Mirant la façana queda molt clar. A la plaça de Neptú hi ha la font del mateix nom: 4 sirenes representen 4 continents (falta Oceania, que encara no sabien que existia). Les torres Asinelli i Garisenda, del XII, són els principals símbols de la ciutat. La 1a és la més alta, amb 98 m (la 4a més alta després de Cremona, Siena i Venècia). La 2a és l’única torre inclinada real a Itàlia (la de Pisa és un campanar). Pugem els 498 graons d’Asinelli sense problemes i un cop dalt, tenint en compte que fa un dia gris, deu n’hi do el que podem veure. De nou, Bolonya la roja.

Piazza Sto. Stefano

El lloc que ens ha sorprès més és el Complesso di Santo Stefano, un conjunt d’esglésies medievals connectades entre sí. La capella del Sepolcro (XI) amb forma de baptisteri, amb una representació del Sepulcre de Jerusalem on hi ha la tomba de S. Petroni, la dels sants Vital i Agrícola; un pati on hi ha la fontana de Pilat, que de fet és una peça llombarda del s. VIII i des d’on s’accedeix a la Capella de la Trinitat, del XIII, fosca, amb escultures dels Reis Mags adorant el Nens Jesús, precioses. D’allà al claustre romànic, coquetó, amb capitells de figures zoològiques i antromoformes que van inspirar Dant per escriure l’Infern. A la botiga-museu, uns fragments del XIV i XV que representen bèsties… Fabulós!

Palazzo Archiginnasio. Bolonya

Al Palazzo del Archiginnasio, seu de l’antiga universitat, hi ha una gran biblioteca i també es pot visitar l’aula d’anatomia del XVII de fusta, amb la taula de disecció al centre i algunes figures humanes sense pell. Amb temps, es pot pujar a peu al Santuari de la Madonna di S. Luca, al coll de la Guàrdia, a 4 km del centre. Se surt de la porta de Saragozza, ben conservada, pujant amunt, a estones en pendent, a estones amb graons. El santuari no té res d’especial. Si fa bon dia, les vistes i si no, la gràcia de poder-hi pujar sense mullar-se encara que plogui perquè sempre vas sota porxos (666 exactament). Baixant, tres senyores ben vestides que portem davant van resant el rosari en veu alta. Amén.

Santuari Madona de San Luca. Bolonya

Per acabar, una frase escrita a la llibreria Feltrinelli: “Solo l’homo colto è líbero”. Per això tenen un centre cultural molt potent al cor de la ciutat, Salaborsa. Imprescindible anar-hi, ni que sigui només per veure com de bé es poden fer les coses en una ciutat que afavoreix la cultura, sobretot per als més humils.

Salaborsa, biblioteca. Bolonya

Per saber d’altres ciutats de la regió, vegeu

https://gloriacondal.com/2014/01/07/per-lemilia-romanya-ravenna-parma-modena-ferrara/