Vània

El drama L’oncle Vània escrit per Txèkhov el 1889 es va representar en pobles de província russos fins que el 1899 va arribar a Moscou. “Tot sovint se’m critica que només escrigui sobre fets mediocres, i que no representi herois positius. Duem un vida provinciana, les nostres ciutats empobreixen i el nostre poble està exhaust… Només vull explicar a la gent, amb total honradesa com n’és d’avorrida i d’apagada la vostra vida. Que les persones ho entenguin, si així ho fan, segurament inventaran una vida diferent i millor.” (Anton P. Txékhov)

Vània. Les Antonietes

Vània. Fotografia: Les Antonietes.

Quan entrem a la sala ens trobem l’escenari a pocs metres de la porta, enmig dels seients que l’envolten, i els actors a escena, quiets i embolicats amb un plàstic. Al llarg dels 90 minuts que dura l’obra, assistim a unes relacions d’odi, amor, gelosies i frustracions entre uns personatges que no són feliços.

El professor Serebriàkov i la seva segona dona Elena, s’instal·len a la finca de la seva propietat, administrada per Sònia i el seu home Vània. Amb ells viu Teleguin, un terratinent arruinat. L’arribada del professor, un home vell i malalt que presumeix de ser un expert en art, i la dona, jove i bonica, trastoca l’estabilitat de la finca. Un amic d’ells, el doctor Àstrov, que hi anava de tant en tant, freqüenta la casa cada dia. I mentre aquest se sent atret per Elena, com també Vània, Sònia s’enamora del metge.

cartell vania r

Retrat de desil·lusions, de gent sense esperança que es refugia en el vodka, de parelles insatisfetes que desitgen el que no tenen, de vides trencades i desenganyades fins que la tensió es fa insuportable i llavors el professor anuncia que vendrà la finca i aquí explota Vània, que veu perillar la casa on viu i l’esforç de tants anys de lluitar per aconseguir treure’n uns minsos beneficis. El professor torna enrera en la decisió de vendre, però se’n va. El metge també anuncia que no tornarà fins al cap d’uns quants mesos.

Treballem, treballem, crida Sònia quan queden sols. I comença a endreçar tot el desendreçat. Treballem per posar-ho tot en ordre, o si més no, per intentar-ho. El treball com a font de dignitat, de no avorriment, de trobar-nos nosaltres mateixos o, senzillament, una manera de passar el temps?

El director ha optat per donar al que podria ser una tragèdia un to de comèdia, així no ens sembla tan greu el que veiem. L’escenografia i posada en escena ajuda a donar un aire proper, natural, àgil. Actors i actrius es mouen lliures, canvien personatges i ens arriben frescos. El seu treball és bo, ens han agradat especialment Pep Ambrós, Annabel Castan i Arnau Puig.

Intèrprets: Pep Ambròs (Vània), Annabel Castan (Sònia), Mireia Illamola (Elena), Arnau Puig (professor/Teleguin), Bernat Quintana (metge)

Producció i escenografia Les Antonietes. Il·luminació: Iñaqui Garzón. Amb el suport del Teatre Lliure i la Nau Ivanow

Advertisements

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en teatre i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s