Can Perejaume

Ens trobem a l’església de Vallgorguina, al costat de la Casa de la Vila i pugem cap el Veïnat de la Poca Farina per una pista del GR 92 fins arribar a un encreuament on girem a la dreta, cap a can Mora. Més endavant ens desviem en direcció a cal Paraire. Fa estona, hem vist, entre boires i enmig del bosc, la torre de casa l’artista Perejaume que en dies clars, té la mar del Maresme als seus peus. Continuem per la pista, que ja fa estona que no està asfaltada i passem per la urbanització de Collsacreu fins a petar a la carretera C-61, on hi ha un restaurant que té força requesta. De vegades s’hi veu, a més del mar, la Carme Ruscalleda fent-hi un mos. Travessem la carretera, paral·lela a la riera de Collsacreu i continuem en direcció sud-oest.

Casanova

Arribem a la Casanova, en una clapa verda, en terme municipal de Sant Iscle de Vallalta. Si fa un dia clar, cosa que avui no tenim pas, es veu Arenys de Mar. Allà ens aturem per dinar, amb la companyia d’un gos, potser un husky, amb un ull de color blau i un altre de color terra que intenta, debades, que li cedim alguna minúcia del nostre menjar. Uns ciclistes fan un aterratge fenomenal però no passa res. Després continuem avall.

Can Vilar. Vallgorguina

Pel camí del Pi Florit (que ja no hi és) i seguint els rètols en direcció Mataró, giravoltem el Sot Gran de can Vilar, molt a prop del Santuari del Corredor (a la nostra esquerra tenim la serra de les Mules). Alcem la vista i tenim al davant, la serralada del Montnegre (767 m). Trepitjant de nou terres de Vallgorguina, passem per davant del mas de Can Vilar, amb una torre quadrada de pedra del segle XIV decorada amb dues gàrgoles molt interessants i finestres d’estil gòtic, una finca que era propietat de la família Valls.

Plànol caminada Vallgorguina – Collsacreu – Vallgorguina

Passem pel camp de futbol i una pista d’entrenament de bicitrial i ja dins del nucli urbà de Vallgorguina, anem al 9 Casal, al costat hi ha l’Oficina d’Informació del Parc, on trobem un parell de famílies dinant. Nosaltres ja ho hem fet, però hi fem un cafè. En tot el poble veiem indicis clar d’un fort sentiment independentista. Les estelades als balcons no menteixen. Aquí també hi ha el dolmen de la Pedra Gentil, que ja coneixíem i que aquest cop no hem visitat.

Hem caminat 5 hores i mitja i hem fet, aproximadament, uns 16 km, sense comptar alguna marrada involuntària.

Hores després, al sofà de casa i davant del televisor, hem vist la pel·lícula Gegant, ambientada a Texas els anys vint, amb Elizabeth Taylor, Rock Hudson i James Dean, entre d’altres. Què més podíem demanar?