Seu d’Ègara

La Seu d’Ègara, situada al nord del parc de Vallparadís, a Terrassa, entre els torrents de les Bruixes i el de Monner, constitueix un element excepcional del patrimoni històric i artístic català. Si aquest conjunt va esdevenir Seu d’Ègara l’any 450 va ser perquè ja era un assentament molt important, primer íber i després romà.

Sant Miquel. Seu Ègara

En Carles ens guia amb emoció i encert, primer, tot observant la bassa (un possible bany d’una construcció), les marques dels sarcòfags (el camp d’ànimes) i les sitges, cap a l’interior de l’edifici funerari de S. Miquel (s. VI a VIII) amb paviment de picadís. Tot i que hi va haver un temps que es pensava que era un baptisteri, pel quadrat de marbre al centre, es pensa que té un caràcter funerari, amb un cos central elevat sostingut per 8 columnes i un absis decorat amb pintures murals. La cripta semisubterrània està dedicada a Sant Celoni, per a satisfacció de les celonines que ens acompanyaven. Sorprèn d’aquest petit recinte l’autenticitat de tot el conjunt, llevat d’una finestra i un dels absis laterals. Una meravella. A les dependències d’acollida dels visitants veiem el retaule gòtic de S. Miquel.

Retaule S. Miquel. Seu Ègara

Sta. Maria (s. VI al VIII) havia estat catedral de 3 naus i ocupava una superfície que depassa el contorn de la tanca actual, tal com es veu en part dels fonaments a la vista. Quan els monjos agustinians se’n van fer càrrec, en no poder-la mantenir, li van fer una operació “bonsai” empetitint-la. Destaca una imatge de la Verge, un mosaic d’uns paons que cobria una tomba, una làpida romana amb la inscripció Municipium Flavium Egara i el retaule romànic de S. Tomàs Becket.

Sta. Maria. Seu Ègara

A l’església de S. Pere, on hem hagut d’esperar que acabessin de celebrar l’Eucaristia hem admirat, sobretot, el retaule petri del s. X, l’únic del món d’època preromànica. De fora estant, dos campanars (no hem potgut veure el retaule gòtic de Jaume Huguet perquè l’estaven restaurant). Passejar per la Seu és aprendre a llegir les pedres i a trepitjar suau, per no despertar la pau dels morts, que sempre tenen un bri de llum. En procés que ho declarin Patrimoni de la Humanitat i que nosaltres ho vegem.

Retaule petri. S. Pere. Seu Ègara

Travessem la passarel·la i pel carrer de la Creu baixem cap al centre. Pel camí, el magatzem Alegre, (Muncunill)

Magatzem Alegre. Terrassa

El magatzem Torres, (Melcior Viñals); la quadra de la fàbrica Izard (Muncunill), que era la nau de tints, amb la xemeneia, ara Sala Muncunill.

Magatzem Torras. Terrassa

Quadra fàbrica Izard. Terrassa

Un cop a la rambla Ègara, l’antic vapor Aymerich, Amat i Jover (Muncunill), l’actual Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya mNATEC. Té una gran nau central amb coberta de dents de serra feta amb voltes catalanes de forma campaniforme que descansen sobre un bosc de columnes de ferro colat que alhora serveixen per sostenir els embarrats i per evacuar l’aigua de pluja de la teulada. Una meravella que es pot contemplar des de la 2a planta on hi ha un restaurant amb terrassa. De fons, el so de carilló. Ens hi quedem per a plaer del cos i de l’esperit.

Vapor Aymerich. Terrassa