Un avi, Woody Grant, rep una carta on li diuen que ha guanyat un premi d’un milió de dòlars. La lletra petita explica algunes coses més, però ell només veu els titulars. A partir d’aquí, la seva lluita per anar a Lincoln, a l’estat de Nebraska, per cobrar-lo. Camina amb dificultats, té símptomes de demència i es desorienta, però intenta una i més vegades, d’escapar-se de casa i caminar per la carretera. Els seus objectius immediats són comprar-se una furgoneta i un compressor. Al final, el seu fill David, s’ofereix a acompanyar-lo amb cotxe i així tancar el tema.

A partir d’aquí, assistim a una mena de “road movie” (llargues carreteres enmig del no res, aturades per fer benzina o una cervesa…) però només parcialment, perquè fan parada i fonda a Hawthorne, el poble on va néixer i encara hi tenen família. S’allotgen a casa d’ells, on hi ha escenes genials: L’estampa dels dos fills marginals, o quan tots miren TV sense parlar, o el seguiment d’un partit de beisbol… Llavors comencen a aparèixer els voltors (família i amics), assetjant-lo per aconseguir una picossada del suposat milió de dòlars.

Carretera Estats Units. Foto: gloriacondal

L’avi cau i és hospitalitzat. Sembla que aquí acaba el trajecte, però s’escapa de l’hospital i continua el seu camí. El fill el troba i van tots dos continuen el camí fins arribar a Lincoln. Entren a l’oficina de l’adreça de la carta i David diu, amb convenciment: “Venim a cobrar el milió de dòlars del meu pare”. La noia agafa la carta, introdueix el nom a l’ordinador i diu que no li ha tocat”. “Però si aquí deia…” exclama l’avi. “Sí, però havia de coincidir amb el número i no li ha tocat”. Desencís. I la noia encara afegeix: “Si vol, li puc donar una gorra o un…” I l’avi surt amb una gorra al cap.

Emprenen camí cap a casa, però fan una aturada. I ja no expliquem més per no desvetllar el final.

Pel·lícula tendra, humana, de petits detalls, de petites realitats. Dirigida per Alexander Payne (li havíem vist Entre copes, que ens va sorprendre i agradar), amb música justa i adequada de Mark Orton i una fotografia preciosa de Phedon Papamichael. El protagonista, Bruce Dern, està autèntic i genial, així com el seu fill David (Will Forte), mesurat i sempre pendent del pare. La dona (June Squibb), rondinaire de mena. Ens ha encantat el personatge de la dona periodista (Angela McEwan) que fa el diari local de Hawthorne.