Nebraska

Un avi, Woody Grant, rep una carta on li diuen que ha guanyat un premi d’un milió de dòlars. La lletra petita explica algunes coses més, però ell només veu els titulars. A partir d’aquí, la seva lluita per anar a Lincoln, a l’estat de Nebraska, per cobrar-lo. Camina amb dificultats, té símptomes de demència i es desorienta, però intenta una i més vegades, d’escapar-se de casa i caminar per la carretera. Els seus objectius immediats són comprar-se una furgoneta i un compressor. Al final, el seu fill David, s’ofereix a acompanyar-lo amb cotxe i així tancar el tema.

A partir d’aquí, assistim a una mena de “road movie” (llargues carreteres enmig del no res, aturades per fer benzina o una cervesa…) però només parcialment, perquè fan parada i fonda a Hawthorne, el poble on va néixer i encara hi tenen família. S’allotgen a casa d’ells, on hi ha escenes genials: L’estampa dels dos fills marginals, o quan tots miren TV sense parlar, o el seguiment d’un partit de beisbol… Llavors comencen a aparèixer els voltors (família i amics), assetjant-lo per aconseguir una picossada del suposat milió de dòlars.

USA road

Carretera Estats Units. Foto: gloriacondal

L’avi cau i és hospitalitzat. Sembla que aquí acaba el trajecte, però s’escapa de l’hospital i continua el seu camí. El fill el troba i van tots dos continuen el camí fins arribar a Lincoln. Entren a l’oficina de l’adreça de la carta i David diu, amb convenciment: “Venim a cobrar el milió de dòlars del meu pare”. La noia agafa la carta, introdueix el nom a l’ordinador i diu que no li ha tocat”. “Però si aquí deia…” exclama l’avi. “Sí, però havia de coincidir amb el número i no li ha tocat”. Desencís. I la noia encara afegeix: “Si vol, li puc donar una gorra o un…” I l’avi surt amb una gorra al cap.

Emprenen camí cap a casa, però fan una aturada. I ja no expliquem més per no desvetllar el final.

Pel·lícula tendra, humana, de petits detalls, de petites realitats. Dirigida per Alexander Payne (li havíem vist Entre copes, que ens va sorprendre i agradar), amb música justa i adequada de Mark Orton i una fotografia preciosa de Phedon Papamichael. El protagonista, Bruce Dern, està autèntic i genial, així com el seu fill David (Will Forte), mesurat i sempre pendent del pare. La dona (June Squibb), rondinaire de mena. Ens ha encantat el personatge de la dona periodista (Angela McEwan) que fa el diari local de Hawthorne.

Anuncis

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Cinema i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Nebraska

  1. Gabriel ha dit:

    No parleu de la seqûència del “robatori” del compresor, que em va semblar divertidíssim!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s