Pobles del Canal de Midi

El Canal de Midi fou construït el 1666, fa 240 km des de Tolosa a Sète i arriba fins a l’Atlàntic per un canal lateral a la Garona de 193 km. Inaugurat el 1681, amb uns 2 m de profunditat, té 63 rescloses, 126 ponts, 55 aqueductes, 7 ponts-canals i 6 preses. Es van plantar 45.000 plàtans al voltant, però una greu malaltia els està matant.

Canal de Midi

Canal de Midi

El nostre recorregut transcorre per petits pobles entre Narbonna-Carcassona, al sud, i la Muntanya Negre, al nord. Hi anem des de Narbona, l’única ciutat gran que travessa el canal de Midi. El cor és la plaça de l’Ajuntament. Enmig hi ha restes de la Via Domitia, del s II aC, que comunicava Itàlia i Catalunya. Dins l’Ajuntament pugem l’escala de la torre fins a dalt, on hi ha el museu. En un replà, la sala gòtica on la jove orquestra municipal assaja. A tocar, la catedral gòtica de S. Just i S. Pasteur, construïda entre 1272 i 1340. Uns plafons a la plaça recorden els fets del 19 de juny de 1907, quan l’exèrcit del govern obrí foc contra els viticultors que feia temps que s’havien rebel·lat, i a Narbona tenien el suport de l’alcalde. Passem per una resclosa que permet salvar el desnivell, com a tants trams del canal. A la riba, barques. En terra ferma, botigues, boulangeries, bicicletes i vianants.

Narbona. Canal de Midi

Narbona. Canal de Midi

Ventenac. Als peus del canal s’alça una mena de castell o catedral, del 1880. No us confongueu: és una gran cava, que es pot visitar. Le Somail té un port, un pont, una capella, una gran i especial llibreria d’un col·leccionista… Un lloc ideal per sojornar.

Le Somail

Le Somail. Canal de Midi

Puicheric Resclosa amb el canal i riu Aude, ample, d’aigües calmades, conviuen en pau. Destaca un gran pont modern. Al poble, la font, l’església i l’Ajuntament. Enllà, un castell.

Puicheric. Canal de Midi

Puicheric. Canal de Midi

Azille. Just en acabar la revolució era la 3a plaça després de Carcassona i Narbona, amb Cort de Justícia i centre comercial de referència. Tenia 5 esglésies: l’actual és del XIV (amb una imatge gòtica de la Mare de Déu i el nen a l’interior). La primera fortificació pot ser de finals del XI. Les muralles feien 800 m i tenia 2 portes, la de S. Andreu en direcció a Carcassona i la de la Plaça, cap a Narbona. Més tard es va construir la Porta Nova. En queden parts. Hi veiem cases tancades i també botigues i serveis que van quedar tal com les van deixar. El canal de Midi travessa el terme 4 km; en aquest tros trobem la doble resclosa i el pont Riquet de Jouarres.

Azille. Canal de Midi

Azille. Canal de Midi

Peyriac. Visitem l’església de Sta. Maria, que es calcula que és del s. XI. L’edifici és una rotonda construïda sobre un plànol heptagonal, amb un cor de 7 costats i 14 costats d’angles poc marcats, assenyalats per un pilar de mitjana altura acabat en un capitell, alguns d’ells decorats, com el de la Verge de la Glòria. Alguns entesos ho relacionen amb la xifra sagrada 7. L’entrada principal original se situava a la capella de l’orgue on es podien admirar les escultures. El campanar és massís, també amb 7 costats, que sobresurt de la cúpula.

Peyriac. Canal de Midi

Peyriac. Canal de Midi

Lagrasse té la imponent abadia de Sta. Maria d’Orbieu, fundada per Carlemagne, però amb fonaments preromans. La part més antiga és propietat pública i hi ha un bar i biblioteca molt potents. Fem una volta pel nucli medieval, de carrers estrets, empedrats, amb una plaça central de pòrtics, les Halles, on hi ha l’Ajuntament i el safareig públic. L’església del poble, de S. Michel, queda encastada entre les cases que es van anar construint al seu entorn. Poca gent i botigues tancades, potser perquè tothom ja és a dins preparant el sopar. Algun gat, algun gos, i un sol que es comença a amagar dibuixant a les aigües del riu un mirall d’aigües platejades.

Lagrasse

Lagrasse

Aigne té estructura circular medieval. Un porxo dóna a 3 carrerons estrets en espiral: el del mig porta a la plaça de l’església, del XI, dedicada a S. Martí, amb 3 campanars gòtics, l’un de 1616 i els altres dos més petits, del 1484. És fosc i està il·luminat. Silenci absolut. Sortint, el bar-restaurant Lo Caracol, a la place Fontaine.

Aigne

Aigne

Caunes. Té una abadia potent i el marbre roig és present arreu, en escultures a places i carrers. Una placeta amb plataners grans convida a seure-hi.

Caunes

Caunes

Acabem amb aquest petit pont. Ponts que uneixen. Ponts per trobar-se. Ponts per conèixer l’altra banda. Ponts.

Canal de Midi. Un dels petits ponts

Canal de Midi. Un dels petits ponts

Advertisement

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Excursions i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Pobles del Canal de Midi

  1. SBP ha dit:

    M’ha encantat!

  2. Gabriel ha dit:

    Sé de gent que ha fet part del canal amb barca. En sabeu res?

  3. Carme ha dit:

    O el tema dels càtsrs, per aquella zona, és potent: no en parleu pero es pot fer una ruta maca…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s