El Canal de Midi fou construït el 1666, fa 240 km des de Tolosa a Sète i arriba fins a l’Atlàntic per un canal lateral a la Garona de 193 km. Inaugurat el 1681, amb uns 2 m de profunditat, té 63 rescloses, 126 ponts, 55 aqueductes, 7 ponts-canals i 6 preses. Es van plantar 45.000 plàtans al voltant, però una greu malaltia els està matant.
El nostre recorregut transcorre per petits pobles entre Narbonna-Carcassona, al sud, i la Muntanya Negre, al nord. Hi anem des de Narbona, l’única ciutat gran que travessa el canal de Midi. El cor és la plaça de l’Ajuntament. Enmig hi ha restes de la Via Domitia, del s II aC, que comunicava Itàlia i Catalunya. Dins l’Ajuntament pugem l’escala de la torre fins a dalt, on hi ha el museu. En un replà, la sala gòtica on la jove orquestra municipal assaja. A tocar, la catedral gòtica de S. Just i S. Pasteur, construïda entre 1272 i 1340. Uns plafons a la plaça recorden els fets del 19 de juny de 1907, quan l’exèrcit del govern obrí foc contra els viticultors que feia temps que s’havien rebel·lat, i a Narbona tenien el suport de l’alcalde. Passem per una resclosa que permet salvar el desnivell, com a tants trams del canal. A la riba, barques. En terra ferma, botigues, boulangeries, bicicletes i vianants.
Ventenac. Als peus del canal s’alça una mena de castell o catedral, del 1880. No us confongueu: és una gran cava, que es pot visitar. Le Somail té un port, un pont, una capella, una gran i especial llibreria d’un col·leccionista… Un lloc ideal per sojornar.
Puicheric Resclosa amb el canal i riu Aude, ample, d’aigües calmades, conviuen en pau. Destaca un gran pont modern. Al poble, la font, l’església i l’Ajuntament. Enllà, un castell.
Azille. Just en acabar la revolució era la 3a plaça després de Carcassona i Narbona, amb Cort de Justícia i centre comercial de referència. Tenia 5 esglésies: l’actual és del XIV (amb una imatge gòtica de la Mare de Déu i el nen a l’interior). La primera fortificació pot ser de finals del XI. Les muralles feien 800 m i tenia 2 portes, la de S. Andreu en direcció a Carcassona i la de la Plaça, cap a Narbona. Més tard es va construir la Porta Nova. En queden parts. Hi veiem cases tancades i també botigues i serveis que van quedar tal com les van deixar. El canal de Midi travessa el terme 4 km; en aquest tros trobem la doble resclosa i el pont Riquet de Jouarres.
Peyriac. Visitem l’església de Sta. Maria, que es calcula que és del s. XI. L’edifici és una rotonda construïda sobre un plànol heptagonal, amb un cor de 7 costats i 14 costats d’angles poc marcats, assenyalats per un pilar de mitjana altura acabat en un capitell, alguns d’ells decorats, com el de la Verge de la Glòria. Alguns entesos ho relacionen amb la xifra sagrada 7. L’entrada principal original se situava a la capella de l’orgue on es podien admirar les escultures. El campanar és massís, també amb 7 costats, que sobresurt de la cúpula.
Lagrasse té la imponent abadia de Sta. Maria d’Orbieu, fundada per Carlemagne, però amb fonaments preromans. La part més antiga és propietat pública i hi ha un bar i biblioteca molt potents. Fem una volta pel nucli medieval, de carrers estrets, empedrats, amb una plaça central de pòrtics, les Halles, on hi ha l’Ajuntament i el safareig públic. L’església del poble, de S. Michel, queda encastada entre les cases que es van anar construint al seu entorn. Poca gent i botigues tancades, potser perquè tothom ja és a dins preparant el sopar. Algun gat, algun gos, i un sol que es comença a amagar dibuixant a les aigües del riu un mirall d’aigües platejades.
Aigne té estructura circular medieval. Un porxo dóna a 3 carrerons estrets en espiral: el del mig porta a la plaça de l’església, del XI, dedicada a S. Martí, amb 3 campanars gòtics, l’un de 1616 i els altres dos més petits, del 1484. És fosc i està il·luminat. Silenci absolut. Sortint, el bar-restaurant Lo Caracol, a la place Fontaine.
Caunes. Té una abadia potent i el marbre roig és present arreu, en escultures a places i carrers. Una placeta amb plataners grans convida a seure-hi.
Acabem amb aquest petit pont. Ponts que uneixen. Ponts per trobar-se. Ponts per conèixer l’altra banda. Ponts.
M’ha encantat!
Sé de gent que ha fet part del canal amb barca. En sabeu res?
Sí, és una opció tranquil·la, bona per a un petit grup d’amics o família
O el tema dels càtsrs, per aquella zona, és potent: no en parleu pero es pot fer una ruta maca…