Les mestres de la República

 

“La caputxeta ja no té por del llop”, s’escriu a la pel·lícula Les mestres de la República, guanyadora 2014 del Goya al millor documental.

Documental produït per la FETE-UGT, amb guió i direcció de Pilar Pérez Solano, fa repàs a la tasca de les dones que van escollir ser mestres a la república i que van treballar per una escola pública de qualitat, laica, democràtia, igualitària i de continguts progressistes. Dones que estudiaven una carrera que s’havia dignificat per primera vegada. Dones enviades a pobles remots on per raó de la tradició i el caquisme sovint no eren ben rebudes. Dones que passaven temps preparant els infants, fent-los créixer i raonar. Dones que quan va acabar la guerra, van ser apartades del seu ofici i depurades, culpables fins que no es demostrés fidelitat als principis del règim franquista. Dones -i també homes- que van acabar a la presó pel simple fet d’ensenyar. Dones que fins i tot dins la presó, muntaven escoles, ensenyaven a les preses a cantar… tot i que algunes hi van morir.

Hilda Farfante

Hilda Farfante

Testimonis com el de Hilda Farfante, que explica que tenia 5 anys quan van anar a buscar la seva mare a l’obrir l’escola i se la van emportar. I quan el pare va anar a veure què passava, també se’l van quedar. I els van matar a tots dos. Ella està enterrada en una cuneta i a ell el van tirar per un barranc. No els ha pogut recuperar mai. I explica amb emoció com la van deixar en mans d’una tia i van anar a un poble on un dia van fer una concentració falangista i la nena, que era a baix al carrer, amb l’espontaneïtat d’un infant, en veure que la tia era dalt del balcó, li va cridar que s’amagués, que aquella gent eren els que havien matat els seus pares. I quan va pujar, la pobre tia, tremolant, encara tenia el braç enlaire i cantava “Cara al sol”. Hilda explica que mai més va cridar, fins que molts anys després (ja passava dels seixanta), un dia ho va fer i d’aleshores ençà, ja no ha parat.

Nosaltres també recordem dues mestres molletanes que van ser depurades i es van quedar sense feina per no adherir-se al nou règim franquista, Maria Pi Carrasco, casada amb Joan Mayol, que va treballar a l’Escola Pi i Margall, i Matilde Folch, casada amb el doctor Rosés, mort al bombardeig dels Quatre Cantons, que va fer de mestra a l’Institut Obrer de Sabadell.

Agraïm a l’Associació de Dones Àgora, que projectés aquest documental a Can Barcala, dins dels actes de commemoració del Dia Internacional de les Dones, presentat per Amparo Burgueño, Secretària General de FETE-UGT.

Anuncis

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Cinema i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Les mestres de la República

  1. Gabriel ha dit:

    EStà bé deixar constancia d’histories com aquestes en una professió que abans no havia tingut valor social. I després de la guerra, un altre cop tot fosc

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s