Dispara, jo ja sóc mort

Petra. Dansa ballada per gent jueva i àrab

Petra. Dansa ballada per gent jueva i àrab

Dos homes, Samuel i Ahmed -un jueu, l’altre palestí- forgen una amistat per sempre. Dos homes que comparteixen una sola terra. Fills, néts… que continuen la relació, fins que s’esberla. De fons, la història de l’Orient Mitjà el segle XX.

Una mateixa història explicada des de dos punts de vista: el personatge de Marian, d’una ONG que està fent un informe sobre la situació de Palestina, i l’avi jueu, Ezequiel, amb un desenllaç que lliga amb el títol. Un exercici interessant de posar-se en la pell de l’altre.

Àqaba, on van arribar les tropes britàniques amb l'ajuda àrab

Àqaba, on van arribar les tropes britàniques amb l’ajuda àrab

Samuel arriba a Palestina fugint de la Rússia del tsar i coneix Ahmed al port. S’estableix en un tros de terra que l’àrab té llogada i comença a cultivar la terra en el que anomena Hort de l’Esperança, juntament amb una sèrie de personatges més, compartint el poc que tenen. Un dia té la possibilitat de comprar el terreny i diu a Ahmed que tot continuarà igual. Així és, i el seu fill Mohamed i el seu nét Wadi mantenen la relació amb els jueus: la mainada juga plegada, els adolescents s’enamoren… mentre lluny, al tauler d’escacs, els polítics van decidint els destins del món.

Hama. Síria

Hama. Síria

Durant la I Guerra Mundial els àrabs lluiten contra els turcs (imperi otomà) al costat de França i Gran Bretanya, perquè els van vendre la idea d’una gran nació àrab (aquí recordem el paper de Lawrence d’Aràbia), però acabada la guerra tracen fronteres en funció dels seus interessos i Palestina, que havia estat en mans otomanes durant 500 anys, queda sota mandat britànic.

Bagdad, Iraq

Bagdad, Iraq

Els primers jueus europeus havien començat a arribar-hi abans, fugint d’una Europa que els perseguia: a Espanya la Inquisició i l’expulsió amb els Reis Catòlics, però també els anglesos, els alemanys, francesos, holandesos, russos… Arriben a Palestina i compren terres als àrabs. Hi conviuen. Però la persecució dels jueus amb la II Guerra Mundial, i l’extermini als camps de concentració de Hitler, provoca un èxode que s’agreuja quan acaba la guerra, perquè cap país guanyador dóna solució. Milers de jueus van arribant clandestinament, compren més terres, i sorgeixen els conflictes. Els dirigents parlen d’un estat propi mentre els àrabs consideren que allò és la seva terra. I ens quedem en l’any 1948.

Julia Navarro coneix el terreny, perquè com a periodista, durant 30 anys ha estat a l’Orient Mitjà diferents vegades i, per tant, ha tingut relació amb gent d’ambdós bàndols.

909 pàg, Rosa dels Vents, traducció Jordi Puig Martinez, Barcelona 2013

Aprofitem per recomanar la pel·lícula Lemon tree, del director israelià Eran Riklis, que podeu trobar en vídeo. Una altra situació de posar-se en la pell d’un altre.

Anuncis

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Llibres i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Dispara, jo ja sóc mort

  1. Gabriel ha dit:

    Es veritat que els jueus van patir molt i no té nom el que els van fer, però anar-se apoderant com fan ara de la terra dels altres, no està bé!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s