La Habana de la mafia

La primera pregunta que ens ve al cap és: Per què un músic s’embolica en fer un documental complexíssim sobre la màfia a la Cuba precastrista?

Les respostes poden ser moltes. Perquè el director, Xavier Esteve, que alhora és director de l’Escola de Música de Mollet des de la seva creació, ha tingut relació amb Cuba per portar endavant diversos projectes musicals. De fet, el mateix músic que ha fet la banda sonora, Sergi Rovira, va ser alumne de la seva escola i va participar, de la mà d’Esteve, en un d’aquests projectes a la Havana, “quan encara anava amb pantalons curts”. I en una d’aquestes estades, on va per a gestionar un concert del bolerista mexicà Armando Manzanero, un dia apareix un llibre de William Galvez sobre la màfia, que l’enganxa. Comença a estirar fils i el que s’hi embolica és ell. Ja està atrapat. I quan tingui totes les dades, què? Aleshores sorgeix el repte: fer-ne un documental. I doble repte, perquè d’entrada, no n’ha fet mai cap. O triple repte, perquè fer un documental d’uns fets passats sense gaire material, és difícil. Recerca en filmoteques. Una imatge, una seqüència, sis plau… necessito imatges per explicar tot això!!!

Sense presses, teixint complicitats amb amics i coneguts, Xavier Esteve va parint el documental, amb el suport imprescindible de la productora de Granollers Byte Imatge Produccions. I el fa i refà mil vegades. Quatre anys d’anades i vingudes a Cuba. Fins que creu que el té a punt i el presenta al 35è Festival Internacional de Nuevo Cine Latinoamericano de La Habana, on és admès. Així el dóna a conèixer el desembre de 2013. Però un cop aquí, el torna a refer. Massa llarg, massa. Aquí no estem acostumats als llargs discursos de Fidel. No podríem. I passa tisores i enganxa fins que el presenta a Mollet del Vallès, amb el suport de la gent de Mollet amb Cuba.

Així, de què va la pel·lícula? La publicitat diu que va de corrupción glamour, joc, sexe i crims. Dit així, crida l’atenció. Va d’això però va de més: de com la màfia va trobar a Cuba l’espai ideal per fer-hi negocis després de l’aprovació de la Llei Seca als Estats Units, amb la complicitat dels governs que hi manaven. I de la gran trobada a l’Hotel Nacional el Nadal de 1946 on 500 mafiosos es troben per prendre decisions trascendentals. De fons, la veu de Frank Sinatra. Lucky Luciano i Meyer Lansky són dos dels protagonistes. D’altra banda, un joveníssim Fidel Castro que començava a lluitar contra aquell prostíbul flotant.

Deixem-ho així. Documental dens, per força, i interessantíssim. Bona feina de Xavier Esteve, que se n’ha sortit amb nota. Una aportació a un període fosc de la Cuba dels anys 40. Recomanadíssim.

Ah, qui s’ho va perdre, té encarà una oportunitat de veure aquesta versió el proper divendres 9 de maig a la Nau Ivanov de Barcelona.

Informació a Facebook: https://www.facebook.com/habanadelamafia/

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Cinema i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La Habana de la mafia

  1. Carme ha dit:

    La vaig veure. Densa, interessant. Potser em caldria tornar-la a veure per acAbar de captar algunes coses. S’editara en Dvd?

Deixa un comentari