Entrem per una pista que voreja el torrent de l’Hort i arribem al torrent de les Acàcies o de la Muntada. Aquí hi ha un dels masos més antics de la vall d’Horta, propietat dels senyors del castell de Pera (s. XI-XII), ara Escola de Natura de la Diputació. Deixem el cotxe i baixem tot deixant, a la dreta, el desviament cap a la Masia Restaurant Racó de Can Brossa.
Anem fins a la imponent masia del Marquet de la Roca, construïda a partir de 1895 per l’arquitecte de Sabadell Juli Batllevell per encàrrec de la família del poeta Pere Quart (Joan Oliver), que en fou propietària fins a la Guerra Civil (ara és de la Diputació). D’estil modernista, està adossada a l’antic Mas Marquet (d’aquí el nom). D’aquí estant, s’entenen molt bé aquells versos de: “Com el Vallès no hi ha res”.
Baixem fins al peu de la casa i seguim els senyals del GR-5 fins a una pista amb un pont; d’allà surt un sender pel torrent del Llor, que anem seguint fins arribar a uns graons; uns metres més amunt hi ha la font del Llor (ve de llorer pels arbres que l’envolten), sota els estimballs del Montcau, Emprius i Fogaroses. Sempre hi raja aigua; hi esmorzem i després comencem la pujada fins al collet del Llor (778 m), d’on comencem a tenir vistes esplèndides.
Ja força amunt, ens desviem per anar a la Cova Simanya, amb una entrada grandiosa, que es pot recórrer 400 m endins. Tornem al sender i arribem al Coll d’Eres (942 m), un encreuament força freqüentat per la proximitat del Montcau i pas de la ruta entre el Coll d’Estenalles i La Mola. Hi ha una monòlit d’homenatge al poeta Joan Maragall. Allà dinem envoltades d’alzines, com quasi tot el camí.
Decidim baixar per un lloc diferent. Quan som al desviament cap a la Cova Simanya un rètol indica 45 minuts fins a la font del Llor i anem cap allà, passem per la Cova de l’Àngel, però el camí es va fent espès i complicat, fins que decidim deixar-lo. Som molt a prop de les Monges de les Muntades (876 m) i ens dol no poder continuar, però ens semblava massa arriscat.
Tornem a la confluència amb el GR 5 i, de nou amb la idea de no baixar pel mateix lloc, ho fem per un sender que baixa en força pendent tot vorejant la Canal del Llor. Una mica abans d’arribar a la font, retrobem el GR per on hem pujat al matí després d’esmorzar i quan som al pont de la font del Llor, caminem per la pista que duu al Marquet. A la dreta hi ha un sender que porta a un forn de pega, dels pocs que es coneix per aquí (servia per cremar teies i per destil·lar resines).
Continuem el recorregut fins a la Muntada i ens acostem amb el cotxe fins a Sant Llorenç Savall. Donem una volta pel nucli antic i fem una cervesa en un bar que queda a resguard del vent, amb solet. Poc després, comença el partit del Barça, que, com prevèiem, no va acabar bé. Estava escrit.