Què sabem dels víkings? Eren saquejadors ferotges de cascs amb banyes? Com vivien? Per què van embarcar cap a altres costes? Eren tan dolents com els pinten? No.

La mateixa persona, segons el moment, podia ser camperol, mercader o víking. El que es coneix com a poble normand, norse o bàrbar van viure en un període situat els anys 750 i 1100 dC, és a dir, fa uns mil anys i van navegar per mars i rius. Tenir terres era determinant. Els homes llauraven els camps; les dones governaven la llar i la granja.

L’exposició del Museu Marítim de Barcelona ofereix una visió dels aspectes de la vida quotidiana, rituals i creences, mitologia, artesania, embarcacions… a partir de 400 objectes originals i estructurada en vuit àmbits.

Post planxar vikinga

L’historiador àrab Ibn Fadlan, el 921 deia que no es rentaven, però tenien un dia a la setmana, el dissabte, que volia dir: dia de rentar-se; s’han trobat pintes i altres estris d’higiene. Rentaven i planxaven perquè no els agradaven les arrugues. Hi ha exposada una post de planxar de banya d’ant, utilitzada amb una pedra de polir per allisar-les.

Cartell SS Oslo

Tampoc és veritat que duien cascos amb banyes. L’error ve de l’òpera estrenada el 1876 L’anell del nibelung, on un actor que feia de víking apareixia així. Els nazis van intentar capitalitzar la figura dels víkings. A l’exposició es veu un cartell del dia de les SS a Oslo, d’agost de 1943 on el líder de les SS es veu vestit com un víking amb un casc modern de soldat alemany demanant que els escandinaus formin part del seu exèrcit.

Església d’Urnes

Els víkings eren politeistes, però per influència cristiana van incorporar iconografia. A canvi, els elements de les antigues esglésies de fusta escandinaves recullen tradicions norse.

L’embarcació típica era el drakkar. Al Museu hi ha la reproducció d’una, feta expressament. En un interessant vídeo es veu tot el procés de construcció. Hem fet un joc interactiu per construir un vaixell. Calien 23 roures, 50 pins, 10 salzes, 4 freixes, 600 cues de cavall, 200 kg de llana d’ovella, 4.500 branques de til·lers…

Víkings

Hi havia una recepta de pa víking, que us expliquem: 150 g de farina d’ordi, 50 g de farina integral, 2 culleradetes de llinosa triturada, 100 ml d’aigua, 2 culleradetes de sagí o mantega, sal. Es barreja tot i es pasta; es deixa reposar i es posa al forn a 150º durant uns 12 minuts.

La mostra és interessant i desmunta molts tabús sobre els víkings, que està molt bé. Però tot i que té elements interactius i produccions multimèdia, es fa pesat perquè cal llegir molt. Al final, entre el cansament i la saturació, hem passat força de llarg. I el preu no és com per tornar-hi de nou.

Ossos de potes de rens que es posaven a les sabates per patinar pel gel

Al voltant de l’exposició hi ha una sèrie d’activitats molt interessants: des dels menús víkings al restaurant del Museu, fins a la construcció d’un petit vaixell víking, un concurs de microrelats, una visita comentada amb navegació posterior al pailebot Santa Eulàlia i un viatge cultural a Dinamarca per conèixer la cultura vikinga.