Illa rica en paisatges, poblets, artesania, costa (no tant platges, que són escasses), i per fer-hi caminades a dojo.

Mercat de Funchal. Madeira

L‘illa de Madeira (Portugal), 400 km al nord de les Canàries, fa 57 km de llarg per 22 d’ample, és molt muntanyosa i té poques platges de sorra. La capital és Funchal (de funcho, fonoll, abundant quan arribaren els conqueridors). Ciutat agradable, recomanem especialment el mercat do Lavradores, un edifici modernista on hi ha flors de tota mena; peix (sobretot peix espasa), carn, verdures i fruites; n’hi havia una allargada amb grans verd fosc que no coneixíem i el venedor digué que era filodendre; la vaig tastar i tenia un sabor molt fort i gustós. A fora, on acaba l’av. del Infante Arriaga i comença la d’Arriaga hi ha un parc amb gespa, un estany i molts arbres i plantes. A prop del Casino trobem coralines, de flors vermelles, que pengen com gotims, araucàries i alvocats. Veiem kigelias africanes (en diuen arbre de les salsitxes) i sortia borrissol de dins, el miraguano. Moltes de les plantes que creixen al voltant de les carreteres són espontànies, com les margarides grogues i liles o les mates de bruguerola, tot un passeig de plaer per als ulls i l’olfacte.

Monte, Madeira

Del nivell del mar fins a 300 m es cultiva canya de sucre, plàtan, llegums i figues; fins a 750 m hi ha vinya i cereals (blat de moro, blat, avena) i fruits. A partir d’aquí hi ha boscos de pins, acàcies-mimoses, llorers, brugueres…

Al nord de Funchal hi ha Monte, amb l’església barroca de Sta. Maria, on hi ha enterrat l’arxiduc Carles d’Austria, que hi anà per guarir-se de tuberculosi i morí exilat l’any 1922. (La famosa Sissí també hi anà a guarir-se). Baixem escales avall i trobem els “tobogans”, els carros de vímet que portats per dos homes t’arrosseguen fins a Funchal. Entre Monte i Camacha hi ha una zona de “levadas” o recs; n’hi ha uns 200 km, sobretot al sud, que recullen l’aigua procedent del nord per regar les plantacions. La majoria són de propietat pública tot i que algunes són privades. El passeig és una delícia, per un caminet paral·lel al rec principal, envoltades de flaires dels pins i eucaliptus i de les hortènsies i agapantos… Fem 6 km i al migdia ens aturem en un restaurant de Camacha a menjar una sopa de verdures amb pasta i vedella. En una placeta hi ha un monument en record de la 1ª vegada que es jugà un partit de futbol a l’illa: 1875. Després tornem a fer 3 km més per un altre tros de la levada, una delícia. Per la carretera hem vist molt arbustos de vímet; el recullen a la primavera, el bullen i pelen i després inicien el procés de producció.

Curral das Freiras. Madeira

Travesem el centre de l’illa (VE4) vorejant la ribeira dos Socorridos, entre boscos de pins, eucaliptus i castanyers, passem Serra de Agua, continuem fins al coll d’Encumeada a 1.007 m des d’on veiem els vessants nord i sud de l’illa, entre el pla de Paul da Serra i els massissos propers al pic Ruivo. Podríem continuar recte amunt, però girem a l’oest per l’altiplà Campo Grande, àrid i ple de bens. El Paul da Serra té poca vegetació, s’hi veuen mates i conills i hi ha un embassament d’aigua. La levada (rec) del Nord, de 60 km, arriba fins a Serra de Agua i rega la zona entre Ribeira Brava i Camara de Lobos. Anem baixant en direcció a Porto Moniz, a la punta nord-oest, un poble de pescadors amb unes piscines aprofitant els esculls de roca de lava. Per la VE2 voregem el nord cap a l’est. Poc després de sortir del poble, veiem la meravellosa desembocadura de Ribeira da Janela, un riu que, des de les altes muntanyes, entre terrasses verdes, corre a abocar-se al mar just davant de tres petits illots, el més grans dels quals té un forat que sembla una finestra. Per això el nom del riu i del poblet.

Santana, Madeira

Continuem cap a Seixal, un poble sobre uns esculls envoltats de vinyes i per San Vicente, on desemboca un altre riu i arribem a Santana, amb casetes de sostre de palla. Més a l’est, Porto da Cruz i Machico, al fons d’una vall fèrtil. Des del mirador del coll de Portela veiem a sota casetes disseminades, la roca d’Aguila envoltada de boira i el poble de Faial. Quan ens acostem a la punta de S.Lorenzo el paisatge és sec, fa pensar en el cap de Creus. Es veuen caletes, una mar brava i la punta, que acaba en una illa amb un far. Retrocedim fins al trencant amb la ER103 fins a S. Roque do Faial, poblet enfilat en una roca, voltat de vinyes, camps i lliris blancs. Continuem cap al Parc de Ribeiro Frio, amb faigs, llorers, falgueres… grandioses, camèlies florides de flors vermelloses i roses i alguns agapantos liles florits. La carretera continua fins a Poiso, a 1.400 m i baixem a Funchal envoltades de pins, faigs i mimoses.

Un túnel (VE6) comunica Funchal amb el Curral das Freiras on dues filles del descobridor Zarco van fundar un convent de monges clarises. Al nord, el pic Ruivo (1.861). Vistes impressionants. Al sud-oest de l’illa, enmig de plantacions de plàtans, hi ha Cámara de Lobos amb un port natural solcat de barques. Des dels penya-segats de 600 m de Cabo Girao veiem petites platgetes. Aprofitant els minúsculs espais lliures, els camperols han conreuat petites terrasses de vinyes. Passem pel poblet de Campanario anomenat així perquè els emigrats van recollir diners per comprar una campana per a l’església i continuant cap a l’oest arribem a Ribeira Brava un poble especialitzat en la pesca de peix espasa, amb una petita fortificació, record dels antics assalts de pirates. Hi donem un voltet: sembla tranquil. D’aquí surt la ER104 a la costa nord.

Pico Ruivo. Madeira

Rutes de senderisme: http://www.visitmadeira.pt/es-es/explorar/madeira/actividades/rutas-de-senderismo-recomendadas