Sxinusa. Xora

Sxinússa (Σχοινούσα) forma part de les Petites Cíclades (μικρες κυκλαδες). Fa 8,5 km² i hi viuen 256 persones. Τé 3 pobles: Xora, Mesaria i Mersini, el port. El punt més alt fa 133 m. La gent viu de l’agricultura, bestiar, pesca i turisme. Produeixen fava, horta (cogombres, pèsols, melons, síndries, tomàquets, figues, blat, olives i raïm) i tenen porcs, vaques, vedells, gallines i conills.

A Sxinusa hi ha camps de cereals, horta, fruita i tenen bestiar

Xora, a sobre del port, ofereix vistes fantàstiques. Un carrer principal amb alguns supermercats, una parafarmàcia, una llibreria, cafès i restaurants, un caixer automàtic, una església, la casa del pope i el lloc per comprar els bitllets de ferris. Tot blanc i net. Iaies de negre que parlen per mòbil. Portes obertes i famílies fent petar la xerrada. Un home damunt d’una somera. Grups de joves als cafès, amb ordinadors, xerrant i mirant. A la botiga de la Irene, a l’agost es pot comprar llet fresca, formatge de cabra, formatge fresc, petites síndries de l’illa… i pujar al restaurant que tenen a dalt (i fer un àpat amb productes de km 0).

Sxinussa. Xora. Sortida de sol des del terrat de la Pensió Meltemi

S’arriba al nucli de Messaria per una carretera afaltada. Abans d’arribar-hi, una gasolinera i a la desviació, una taverna. Entrant al nucli, l’església d’Evangelistra. Abans, just on hi ha un rètol que indica Psili Amnos, hi ha un camí cap a la caleta de Fikio, de pedres i aigües verdes. Abans d’arribar-hi, un desviament a la cala de Gerolimionas, a l’altra banda de l’illa. Una pista porta a la platja de Psili Ammos d’aigües netes i sorra fina.

Sxinusa. Fortificació clàssica en ruïnes

Al capvespre baixem cap a la platja de Tsigkouri, a 500 m de Xóra, de sorra, amb tamarius i vistes. Des d’allà veiem la posta de sol. Quan pugem, veiem darrera del museu folklòric i formant-ne part, un antic forn de pa del s XIX.

Un dia anem en direcció al turó del Profeta Ilias on hi ha les ruïnes d’un fort del període clàssic. A sota hi ha la platja de Fontana. Retornats al camí principal, un pendent pronunciat baixa a Almiros, una badia amb dues platges de sorra i aigües delicioses. Ens quedem a la primera, amb quatre esplendoros tamarius. Després d’un bany, tirem camí amunt, seguint les indicacions d’un rètol on s’anuncia la taverna hotel Anatoli. I si hi fem un frapé? Entrem en un jardí verd i una piscina amb vistes a l’illa d’Amorgós i quan preguntem per les cales de Bazeu i Lioliu, l’amo, en Nikos pregunta d’on som, per què parlem grec i on ens allotgem. Un cop situat, ens explica que l’illa del davant és Keros, on s’han trobat estatuetes ciclàdiques i altres objectes. Les cales on volem anar són just a sota, diu, però millor que primer anem a una cova molt maca a prop, després aprofitem alguna micro-cala que trobarem per banyar-nos, i acabat, si volem, podem anar a la taverna a dinar. Un home ens obre la tanca i passem per un sender en una propietat privada on pasturen cabres, arribem a una casa blanca i anem vorejant la costa. Veiem la cova des de dalt i retornem. En una de les micro-platgetes que hi ha ens quedem una bona estona, soles, felices, lliures. I retornem a la taverna, és clar, on contemplem els illots amb la presència al fons d’Amargós i parlem de nou amb en Nikos, que s’acomiada de nosaltres amb un: salut i bon hivern.

Cala de Fontana. Sxinusa

Un altre dia baixem avall cap a la platja de Livadi; d’allà veiem la península d’Agios Vasilios, privada (propietat d’un armador grec, si algú s’hi cola surten uns goril·les que et fan fora). En aquesta banda d’illa hi ha les platgetes d’Aligaria, Kampo i Gagavi, on ens quedem a fer un bany deliciós; després pugem i a l’altra banda tenim la platja de Lioliú on hi ha un munt de lliris (krinakia). El dia que marxem, hi ha boda. Un català que habitualment va a aquesta illa, es casa amb una italiana que hi va conèixer. Gran part dels convidats són catalans. Han tallat el carrer, han posat unes quantes cadires de boga, han muntat una taula… Els padrins duen una faixa com les dels castellers, i espardenyes catalanes. Tots porten barrets blancs… i allà els deixem, perquè és hora de marxar!

Sxinusa. Coves i petites platges entre Almiros i Bazaiu

Abans vam estar a Iraklià i després vam anar a Kufonisia.