Visitem dos pobles vinculats a les rutes d’exili i al contraban: Cervera i Portbou. Durant la Guerra Civil i la postguerra espanyola molta gent va travessar els Pirineus. Amb la Segona Guerra Mundial, en direcció cap a Catalunya, més de 80.000 jueus i militars anaven als consolats de Barcelona i d’allà a Portugal per emprendre viatge a Amèrica o Israel. Els qui ajudaven a passar (els passadors) era gent que coneixia bé aquelles muntanyes. Un dels més coneguts va ser Paco Ponzan.
A Cervera de la Marenda (Llenguadoc-Rosselló) l’arquitecte Lleó Baille, de Perpinyà projecta un hotel, que anomenen Hotel Belvedere, construït entre el 1925 i el 1932. Quan s’inaugurà, Cervera només estava comunicada amb Catalunya per tren, perquè la carretera es construí el 1928 (des del 1878 hi ha comunicació per tren i les estacions de Portbou i Cerbère esdevenen fonamentals, per la duana i pel canvi d’ample de via). L’hotel era en un terreny d’uns 1.000 m2 en forma de triangle (74x23x9m), sobre la via del tren amb pilars de ciment armat (fet insòlit llavors) i cornises de ciment emmotllat.
Calia visat per passar de país i l’amo calculava que la gent s’hi estigués uns dies, amb tota mena de diversions: hi havia 25 habitacions amb bany, i l’interior era d’Art Déco, escales de marbre, cinema, casino, pistes de tennis al terrat… Des d’aquell edifici en forma de vaixell amb magnífiques vistes sobre el mar, es veia de vegades “le rayon vert”. Però després dels anys d’esplendor (del 1932 al 1936) es tanca la frontera per la guerra espanyola i entra en decadència. Aquí, segons Assumpta Montellà, s’hi van allotjar militars nazis i podrien haver-hi papers que podrien donar llum sobre la maleta perduda de Walter Benjamin. Durant molt temps, Jackie ha estat la dona que ha guardat l’hotel. Ara, amb un nou propietari, l’estan rehabilitant, han convertit les habitacions en apartaments i la sala de teatre i cinema acull festivals cinematogràfics… El visitem un dia assolellat i sense vent. Ens sentim transportades al passat.
Passem a Portbou pel coll de Balitres. Aquí va morir el filòsof Walter Benjamin l’any 1940. El 1939 els nazis li van treure la ciutadania alemanya (era jueu) i quan va esclatar la guerra, va ser internat en un camp de concentració francès. Després de 7 anys voltant per Europa per salvar la pell, fou detingut per la Guàrdia Civil a l’estació de Portbou i el van portar a la Fonda França, on l’endemà l’havia de recollir la Gestapo. Van dir que l’havien trobat mort a l’habitació de l’hotel, però no sabem si es va matar o el “van matar”. I queda el misteri d’una maleta on duia els seus darrers manuscrits.
Dinem al restaurant Passatges i després pugem al cementiri, on hi ha una instal·lació de l’artista jueu Daniel Karavan, en record dels exiliats que van haver de travessar la frontera en una o altra direcció per fugir dels feixismes. El túnel d’acer corten que arriba al mar repassa les fases de la revolució Industrial, la I Guerra Mundial, la Guerra Civil espanyola i l’exili republicà, la II Guerra Mundial, en paral·lel a la vida de Walter Benjamin. Al final, una frase escrita damunt del vidre, en memòria de totes les persones que no tenen nom.
La ruta Líster segueix un antic camí de contrabandistes que va fer el general republicà quan s’exilà a França. Surt de Banyuls i arrriba a Portbou:
Distància:11,5 km, desnivell:580 m – Durada:4:30 h (anada) – Dificultat:mitjana
Us pot interessar Ruta de l’exili: la Vajol, coll de Lli, coll Manrella
Camps de l’exili: de Ribesaltes a Argelers

Tomba de Walter Benjamin. Cementiri de Portbou
Gràcies a l’Assumpta Montellà, que ens hi ha guiat a partir del seu llibre Contrabandistes de la llibertat i gràcies també a l’Associació de Dones Àgora que ens hi ha portat.
Altres entrades relacionades:
Camí de la Retirada. Coll d’Ares
Camins de l’exili: de Cervera a Portbou
Ruta de l’exili: la Vajol, coll de Lli, coll Manrella
Camps de l’exili: de Ribesaltes a Argelers
Pollença (Mallorca): espais de memòria històrica
M’agrada aquesta visita, i l’hotel, sembla molt espectacular. He mirat al Tripadvisor i el tenen, sembla que amb bons comentaris
Retroenllaç: Balanç del blog 2015 | Gloria Condal