Plànol turó de la Cospinera i voltants

El turó de la Cospinera es troba en un petit replà als Cingles de Bertí entre els Sots Feréstecs i el Sot del Bac. Arribem al Figaró i abans de començar a caminar tenim preparada xocolata desfeta i melindros, per començar forts. Anem a portar-hi el pessebre i ens acompanyen quitxalla que cal tenir ben alimentada.

Creuem la via del tren, on són visibles els senyals de les darreres ventades (a un parell de km d’aquí, entre Figaró i la Garriga, un tronc es va empotrar a la cabina d’un tren i va ferir greument el conductor). Comencem per una pista en direcció al Sot del Bac i a un sender IP 2. La llarga corrua de la nostra gent – al voltant de 120 persones- sorprèn alguns grups de caminants que ens trobem. Som pacífics!

Salt d’aigua del Prat. Sot del Bac

Ens desviem per un corriol cap avall per veure el salt d’aigua del Prat, al Sot del Bac, una vall estreta, petita i obaga, envoltats d’alzines i roures. No ens sembla que hi hagi massa aigua i pugem amunt aviat, perquè la humitat ens penetra. Continuem fins al punt culminant on tenim una vista preciosa de la vall, amb les formacions conegudes com les Agulles del Salt (roques calcàries i dolomítiques), amb l’Agulla del Salt, la de la Papallona i les dues germanes, la gran i la petita.

L’Agulla del Salt, la de la Papallona i les dues germanes, la gran i la petita.

Estalactites. Sot del Bac

No continuem per aquí sinó que caminen en direcció sud i anem pujant entre boscos d’alzines fins arribar al pla que coincideix amb la pista apta per a vehicles. Poc després ja veiem la creu amb la inscripció El Figaró, la Creu i la Senyera sempre junts amb la Cuspinera. AVF. 11 de setembre de 1995. Som a 620 m. No fa un dia assolellat, però veiem bé el poble del Figaró i el Congost. Intuïm la Garriga i la plana vallesana. De la banda del Montseny, veiem l’ermita de S. Cristòfol de Monteugues i més amunt, el Tagamanent. Cap al sud queda la petita vall dels Sots Feréstecs, que per força ens porta a recordar la novel·la de Raimon Caselles, amb l’angoixa i soledats que t’impregnen en llegir-la.

EL Congost des del turó de la Cospinera

Recordem, de manera especial, amb la presència de la seva família, el company Josepo, que ens deixà la setmana passada i després cantem nadales davant del pessebre que hem portat. Neules i vi bo per desfer algun nus al coll. Un sol tímid està traient el cap. Baixem ara per la pista fins arribar a dalt del Sot de Bac, i ja d’aquí, pel mateix camí, fins al Figaró.

Retornant al Figaró des del turó de la Cospinera

Gràcies a l’organització del Club Muntanyenc Mollet

Pessebre al turó de la Cospinera. Club Muntanyenc Mollet. Foto Joan Planas