Ruta planera per dues ermites de Collsacabra relacionades amb el poeta Jacint Verdaguer, que es pot fer des de Tavèrnoles o Folgueroles.
Nosaltres sortim de Tavèrnoles. Baixem cap al torrent del mateix nom i caminem cap a l’esquerra per la pista paral·lela al torrent fins arribar a la masia del Foquers; just al davant hi ha unes escales de pedra (uns 250 graons) fins a la carena. És un momentet. Un cop a dalt, anem cap a la primera ermita que avui visitem, la Damunt.
Els primers documents que en demostren l’existència són del s. XIII; d’allà es veuen els Pirineus i la plana de Vic. De petit, Verdaguer hi venia amb sa mare, i de vell, hi tornà. Al costat de l’ermita hi ha un jardí plantat el 1990 per l’Associació d’Amics de Verdaguer, inspirat en el poemari Brins d’Espígol. Llàstima que en ple hivern ho estava gaire ufanós.
Baixem avall i passem pel mas Torrents (on vivien els avis de Verdaguer). Allà anem pel camí de l’esquerra fins que trobem unes grans lloses al terra; just després hi ha el torrent de Folgueroles, que travessem.
Passem per unes granges. El camí és ple de fang i sort que és ben gelat, així no ens embrutem gaire. Passem per can Gelabert i més endavant pel mas de Puigseslloses, amb una gran bassa al davant. Fa estona que albirem el petit turó coronat per l’ermita de Sant Jordi de Puigseslloses. En el petit replà, un gran dolmen, sepulcre megalític d’uns 10 m de llargada i 3 d’amplada, dels inicis de l’Edat del Bronze (2.100-2.500 aC, no res), fet amb les lloses que hi ha prop del torrent. A la capella, del 1477, Verdaguer hi cantà missa el 1870. Des del mirador tens la sensació que ets al melic de la plana de Vic, envoltat de muntanyes 360º.
Tornem pel mateix camí (sender PR C-40 de marques grogues i blanques) fins al vial asfaltat. D’aquí arribaríem en poca estona a Folgueroles, però anem en direcció contrària cap a Tavèrnoles passant per davant de cal Banús, una masia del s. XVI que ara és una casa rural. Trobem la pista a la dreta que ens porta a Tavèrnoles, creuem el torrent i pugem fins al centre del poble, on hi ha l’Ajuntament, Biblioteca, Oficina de Turisme i l’església de S. Esteve, amb campanar i laterals romànics.
Ruta fàcil, planera, quasi urbana ja que és molt a prop de Folgueroles i Tavèrnoles. Passant per la C-25 es veu perfectament l’ermita de S. Jordi de Puigseslloses. A Tavèrnoles no hem trobat cap bar però a Folgueroles hem fet un cafè a la terrassa del bar de la plaça Verdaguer, tocant a l’església de Santa Maria amb un sol tímid que de mica en mica ens ha anat deixant. Acabem la jornada. Però ja fem plans per la propera.