Aquesta pel·lícula eixelebrada narra la història d’un balneari situat en un país fictici, Zubrowka, de l’Europa de l’Est dels anys 30, en una estètica de textures i colors especials, d’aventures esperpèntiques i un guió boig i divertit.
El personatge principal és el conserge Gustave H. (Ralph Fiennes), un home meticulós, educat, coneixedor profund de la seva feina i estimat per tota la clientela, especialment les senyores grans. Al seu costat, tenim el lobby boy Zero (Tony Revolori), un jove estranger que ha fugit del seu país en guerra, que no té res (per això el nom) i esdevé, primer, l’alumne de Gustave i més endavant, el seu fidel amic. El relat, explicat en retrospectiva per l’amo de l’hotel a un escriptor (han passat molts anys des de l’antic esplendor i l’hotel ha esdevingut una vella glòria), explica les aventures i desventures dels dos personatges arran de la mort d’una clienta molt rica, el testament i el robatori d’un quadre, amanit, molt de fons, per l’esclat de guerres i soldats nazis (consti que no és cap “teló de fons de les transformacions europees de la primera meitat del s XX”, com hem llegit).
El Gran Hotel Budapest
Segons JoelleMagazine, els interiors de la pel·lícula es van rodar a l’edifici Gorlitzer Warenhaus, a Gorlitz, una petita ciutat de l’est d’Alemanya. L’exterior de l’hotel està inspirat en l’hotel Bristol de la ciutat balneari de Karlovy Vary, molt coneguda en el s XIX, a Bohèmia (Txèquia). I l’observatori de la torre existeix, però en una escala diferent.
Estètica preciosista, colorista, de comèdia veloç, amb un director que coneixíem de Viatge a Dajeerling, Wes Anderson, que aquí també ha fet el guió, inspirat en relats històrics i memòries de l’escriptor Stefan Zweig.
