Hi anem en ple hivern, els dies de Carnaval (el nostre, perquè ells no el celebren). La columna vertebral és el riu Danubi, que fa un llarg trajecte des que neix a la Selva Negra fins que desemboca al Mar Negre al llarg de prop de 2.900 km. El “Duna” és el cor, l’eix i la vida de la ciutat. A una banda, els turons de Buda; a l’altra, Pest. Buda et transporta al passat medieval, carrers, places, castell, coves… i vistes dels ponts. Ens allotgem al barri jueu de Pest, cèntric, a pocs metres de la Gran Sinagoga. Amb un abonament de transports, tresquem a peu i amb metro, tramvies i busos tot el que hem pogut.
La majoria d’edificis són de finals del s XIX i primer terç del XX.Tots són neo (gòtic, romàntic, clàssic…) i només l’Art Nouveau és autèntic. El Parlament és espectacular, tant de dia com de nit; en canvi, la visita ens ha decebut (curta i poques explicacions).
El c/Váci és el comercial per excel·lència; de nou, la globalització de les marques. L’av. Andrássy és un bulevard de 2,3 km fet en un moment on van poder planificar la ciutat, amb edificis nobles, com l‘Opera, i foradar un túnel de 6 m d’ample per construir el 2n metro més antic del món, del 1896, que puja fins la pl. dels Herois, al Parc de la Ciutat i a les termes Széchenyi.

Ruszwurm Cukrasz. Un cafè petit, coquetó, amb mobles de cirerers i estufa de ceràmica. Bons pastissets
Anem al mercat central Nagyvasarnok. Mengen molta carn i embotits. També hi ha cafeteries i pastisseries genials: Gerbeaud, New York Café, però el que ens ha enamorat més és el minúscul Ruszwurm Cukrászda al districte del castell.
Budapest és una ciutat de balnearis: cada dia ragen 70 milions litres d’aigua a 21˚de 118 fonts naturals. Els més destacables, Gellert i Rudas, a Buda, i les Termes Széchenyi
Ens ha agradat que hi haguessin tantes escultures pels carrers, clàssiques i modernes. La que ens ha impactat més és el Monument a les sabates entre el pont Cadenes i el Parlament. L’hivern de 1944-45, el partit nazi Creu Fletxada, segrestava jueus, els duia al riu, els lligaven per parelles i en mataven només un, perquè els vius fossin empesos per força al riu i s’hi ofeguessin. En menys de tres mesos, van assassinar gairebé 40.000 hongaresos, més de la meitat jueus, i en van enviar gairebé cent mil als camps de concentració. Budapest va ser alliberada per les tropes soviètiques, que l’ocuparen fins que el 1989 es van treure de sobre el comunisme i el 2004 entraren a la UE.
A Pest val la pena anar també a la Basilica S. Esteve fundador del regne d’Hungria i pujar a la cúpula, per les vistes. També s’han de creuar a peu algun dels ponts: Cadenes (Széchenyi), el més antic, el Pont Elisabet (Erzsébet) i elPont Llibertat (Szabadsag) i si fa bo, passejar per l’illa Margarita.
A Buda s’ha d’anar al castell, a l’església Maties, al Bastió dels Pescadors (7 torres que simbolitzen els líders de les tribus hongareses que conqueriren el pais el 896; el nom ve dels pescadors que defensaren els murs de la ciutat a l’Edat Mitjana), amb vistes del Danubi. També s’ha de pujar al Turó Gellért (amb l’estàtua de la Llibertat) i la Ciutadella.
Ens ha cridat l’atenció els horaris d’obertura dels súpers, moltes hores, i el bon funcionament dels transports públics.
COm han canviat aquests paisos, des dels temps que estaven sota els russos… jo hi havia estat fa molts anys, tot gris, darrera dels texans perquè allà estaven prohibits… em sembla que deuen estar contents del canvi, encara que el Putin ara els va al darrera….
Molt encertada la descripció. En tres dies heu vist moltes coses. Heu d’anar una altra vegada i si anem junts seria genial.
Sï que hem vist coses, Adela, iles hem disfrutades. Anar-hi amb tu alguna vegada seria genial! Gràcies
nenes, compteu amb mi!
per a propers viatges, vols dir? El proper, Grècia, ja ho saps, i pots venir quan vulguis!!!
El cafè esta igual, quan jo vaig ser també estava escrostonat
.
Retroenllaç: Balanç del blog 2015 | Gloria Condal