Manca solo la domenica

Què faríeu si l’home se’n va a l’estranger a treballar i al cap d’uns mesos no arriben diners i us retornen les cartes? Ha mort? Ha trobat una altra dona? Tornarà algun dia? La Borina Serrafalco esdevé una “vídua blanca”: oficialment no ho és, no té dret a pensió i no es pot tornar a casar. No és ningú.

La protagonista és una dona siciliana que no ha trobat cap home que es fixés en ella, fins que li surt un pretendent, Liuzzo Cataldo, un fuster que té un èczema fastigós (per això no l’ha volgut cap dona). “De dot, tots dos van dur els seus defectes”, explica la narradora. Però la vida en els pobles de Catània és dura, i Liuzza marxa cap a Austràlia a buscar feina, com tants homes de Sicília. I no torna a aparèixer. Ella ja ho té bé, perquè no el volia i com que no té una tomba on anar a exercir de vídua, decideix ser la vídua d’altres. Comença una recerca d’homes morts que reuneixen les condicions i en tria un per al dilluns, una altre per al dimarts… i així fins al dissabte. Llavors la seva vida gira per cementiris diferents, construint vides diferents… El diumenge resta a casa, no fos cas que les vídues oficials dels qui ella visita, dediquessin els festius a visitar els seus morts. “Solo manca la domenica”.

Només falta el diumenge

Manda solo la domenica

Al cap de 30 anys torna el marit, pobre i diabètic. Entra a casa com si no haguessin passat aquests anys i destrueix els viatges i la fantasia. Borina ha d’actuar. Després de descartar algunes possibilitats sagnants, decideix posar-li sucre als àpats. El moment a partir del qual l’home comença a sentir-se malament fins que mor, és hilarant, d’humor negre i corrosiu. La funció acaba amb Borina vídua oficial, vestida amb les robes que havia anat acumulant durant anys i panys. Ara sí, el diumenge serà el dia que visitarà la tomba de marbre del seu marit.

Licia Maglietta a Solo manca la domenica

Licia Maglietta. Manca solo la domenica (foto: Teatre Lliure)

Licia Maglietta interpreta de manera magistral, dirigeix, ha fet l’escenografia i ha adaptat el guió basat en un relat de l’escriptora siciliana Silvana Grasso, una dona amb empenta, com podeu comprovar en aquest vídeo quan era assessora cultural de l’Ajuntament de Catània. Licia, a més d’un llarg historial com a actriu, va posar la veu italiana en el paper de mare de la nena al film Persèpolis. L’acompanya Vladimir Denissenkov amb l’acordió rus, imprescindible, perquè la música acaba sent un i altre personatge. És una producció de Teatri Uniti i per això l’espectacle és en italià, sobretitulat en català.

Podríem acabar dient que, per força, aquest espectacle havia de sorgir de Sicília.

http://www.teatrelliure.com/ca/media/videos/2073/0

Anuncis

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en teatre i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Manca solo la domenica

  1. Gabriel ha dit:

    ai, les dones italianes!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s