Coberta del llibre Persepolis

El llibre que acabem de llegir és Persèpolis subtitulat Història d’una infància. L’autora del còmic és Marjane Satrapi i plasma els records de la infància i joventut (dels 6 als 14 anys), en vinyetes en blanc i negre. Nascuda el 1969 a Iran, va viure a Teheran amb els pares i s’educà al Liceu francès. Eren una família progressista, acomodada i defensora de la llibertat.

El relat de Satrapi permet recordar la caiguda del règim del Sha, el triomf de la revolució islàmica, la guerra amb Iraq (1980-84), i la consolidació del règim dels aiatol·làs a través d’unes imatges tendres i dures alhora mentre veiem les contradiccions d’una adolescent.

Dels quatre quaderns de Persèpolis, l’edició d’aquest llibre inclou els dos primers, fins que els pares envien la filla a Àustria, per por del que els pugui passar. A la introducció d’aquesta edició, l’autora diu un parell de coses significatives: “An entire nation should not be jugged by the wrongdoings of a few extremists” (Una nació no pot ser jutjada per l’actitud d’uns quants extremistes). I: “One can forgive but one should never forget”. (Es pot perdonar, però mai oblidar).

Els bombardejos

Al llarg de 19 capítols veiem l’evolució dels esdeveniments a través dels ulls d’una nena-adolescent: l’any 1980, quan les escoles bilingües tanquen (i per tant, la nena ha de canviar) i s’imposa el vel per anar-hi. També recorda els orígens del seu país (per això el nom de Persèpolis), les confabulacions d’Occident per dominar el país, el Sha i l’eslògan 

El control

El vel

“Down with the king” cridat a l’inici de la revolució islàmica. La família de la nena intenta viure amb normalitat, llegeixen molt, fan festes on fumen, beuen alcohol i els joves escolten música pop i punk. En un viatge a l’estranger, els pares de la nena porten amagat dins el folre de l’abric un pòster de Kim Wilde, la cantant de pop prohibida, a qui la nena admira. La contradicció entre vida pública i vida privada és cada cop pitjor. Els guardians de la revolució ho controlen tot i l’ambient es fa irrespirable. La guerra amb Iraq ho acaba d’adobar, pels adolescents enviats al front a morir, la por dels bombardejos constants, les mentides als mitjans de comunicació i la repressió interna. En el còmic, Satrapi denuncia la hipocresia d’Occident en una vinyeta valenta que diu: “Els alemanys van vendre armes químiques a Iran i Iraq. Després, alguns ferits eren enviats a Alemanya perquè els guarissin. “Veritable human guinea pigs”. (Veritables conillets d’índies humans).

Totes igual

Es va fer una pel·lícula, amb el mateix nom, Persèpolis que vam veure i ens va agradar molt.

Més informació: http://wp.me/p1W8X7-2E

Persepolis, Pantheon Books, NY, 2004. 154 p. Versió anglesa