De Benifallet a Miravet

L’excursió ens porta des de Benifallet, on ens deixa l’autocar, fins a Miravet.

Riu Ebre. Benifallet

Sortim després de passar el pont del Llaguter, a Benifallet (Baix Ebre) i prenem el GR 99. Dins l’aigua, els illots de Nap i de Cautera, a una i altra banda. A l’est, les serres de Cardó i a l’oest la serra Fullereta; més enllà, les serres de Pàndols i Cavalls, que ens duen tristos records d’història de la guerra civil espanyola. Caminem entre plantacions de tarongers i vegetació de ribera. Cel amb núvols amenaçadors i aigües fosques i tranquil·les. Ulleres de sol, cangurs i paraigües.

Riu Ebre. Platja de Xesa

Bastant més endavant, gairebé a l’alçada de Rasquera, la roca dels Penjats, on expliquen que a l’Edat Mitjana hi penjaven els malfactors. Ens aturem en una plantació de tarongers, tocant el riu, a esmorzar. Davant nostre, un llimoner amb uns fruits grans, grocs, olorosos.

Pas de Barrufemes, a mig camí entre Benifallet i Miravet

Al cap d’uns 5 km trobem l’indicador cap al pas de Barrufemes, on la pista es converteix en sender, amb la gairebé desapareguda platja de Xesa a l’esquerra i les parets rocoses de les Llobateres a la dreta. Ens allunyem de la riva, sota una pineda. Estem sota la roca Folletera, frontera entre les comarques de la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre. Una esllavissada recent ens complica la vida per continuar el sender, però ho sortegem bé fins la baixada final del pas. Entre nosaltres i el riu, una plantació immensa de tarongers. Ens envolten les olors de les flors de tarongina.

Riu Ebre. Al fons, castell de Miravet

Després de les roques de Besaculs (els llaguters les van batejar així) i el barranc de Masdeus, ens aturem en un petit safareig amb dos garrofers; al nostre davant, la silueta de la torre del castell de Miravet. Passem pel costat del “garrofer de l’Onso” (òs), entrem al poble per l’església vella i baixem fins al moll. Ens fixem en un parell de rajoles a la paret on indiquen l’alçada on va arribar l’aigua en dues inundacions sonades: la de 1787 i la de 1907.

Riu Ebre. Miravet. Migdia, a punt de caure una tempesta

Un colla de veïns estant fent una paella de molt bona pinta. Però uns núvols amenaçadors apareixen damunt nostre. Abans hem tingut gotes, ara el perill és més seriós. Cinc minuts després comença a caure una tempesta d’aigua. Sort que tenim els autocars a pocs metres i d’allà anem al restaurant Piscolabis de Móra d’Ebre, on tenim reservat el dinar que ens fa recuperar, amb escreix, les energies perdudes.

Riu Ebre a Miravet. Lo riu és vida

Gràcies a la gent del Club Muntanyenc que ho han organitzat!

Recorregut: 12 km amb un desnivell de +60 m / 60 m i una durada de 4 h