Chicago. Skyline

Arribàvem a Chicago 15 dies després del Primer de Maig, 128 anys després que 4 treballadors (els ‘màrtirs de Chicago’) fossin sentenciats a mort i executats per demanar la jornada de 8 hores. Aquí van néixer els primers sindicats on s’ajuntaven blancs i negres davant l’adversari comú. La Internacional Socialista de 1890, decidí que cada Primer de Maig se celebraria una festa obrera en record d’aquesta lluita.

Chicago. Old Town

Ens allotgem en un apartament d’un barri benestant, a Lake View, tocant al llac Michigan, molt a prop de l’estadi de bèisbol de Wrigley Field, dels Chicago Cubs. No han guanyat cap partit important des de la II Guerra Mundial, però la gent hi va a veure’ls jugar amb la cervesa, els hot dogs i canten l’himne Take me outof the ball game. Hi van vestits de blau, amb gorres, amb el metro o amb cotxe (aquests dies el nostre barri és ple d’aparcaments improvisats i de bars on donen la benvinguda als fans).

Estadi beisbol Chicago Cubs

El 1871 Xicago va cremar per culpa d’una vaca que va donar un cop de peu a un fanal i va començar un incendi que cremà quasi totes les cases de la ciutat i més de 90.000 persones es van quedar al carrer. Es va prohibir la construcció de cases de fusta i s’inicià una reconstrucció espectacular, amb grans edificis amb esquelet d’acer. Però per començar, nosaltres anem a veure el que queda del Xicago d’abans de l’incendi, Old Town.

A partir de North Av anem al c/Larrabie i ens endinsem per carrers estrets amb arbres, cases baixes, algunes de fusta, petits jardins… Continuem girant i anem a parar a Clark (al núm. 2122 hi va haver la Massacre del dia de S. Valentí quan els matons d’Al Capone disfressats de polis van matar 7 membres de la banda de Bugs Moran). El 1967 van enderrocar el garatge i no queda res. El c/ Menomonee és el cor d’Old Town Triangle

Torre de les Aigües. Chicago

Plou fort i fa fred. El dia que arribem el termòmetre marca 9º. Quan baixem al Loop (centre) la primera impressió és forta. Quin espectacle! Gratacels antics, moderns, de pedra, de vidre i formigó, d’alumini… un garatge de dues torres circulars i els cotxes aparcats amb el morro cap enfora… Fora del rectangle del Loop, però tocant, hem anat a Chicago Mercantile Exchange, la Borsa. El periodista Martin Caparrós explica  a Els viatges de la fam l’especulació dels aliments mundials en aquesta Borsa on es negocia cada any una quantitat de blat igual a 50 vegades la producció mundial.  Ja dins del Loop hem anat per State i hem vist els edificis de Reliance (art decó del 1895), els magatzems Carson Pirie Scott, una façana d’acer que barreja formes botàniques i geomètriques, el magatzem Marshall Field (rellotge cantonada i interior amb un mosaic al sostre del 1907). Un altre dia anem a la Biblioteca Harold Washington, un edifici potent; a les parets, frases sobre la bondat de la lectura. I a la porta d’entrada un rètol on es prohibeix entrar-hi amb pistoles. Anem després al Chicago Board of Trade un edifici comercial emblemàtic amb una torre d’art decó coronada amb l’estàtua de la deessa romana Ceres. A prop, The Rookery, del 1886, amb una façaca de castell i un genial interior amb una gran claraboia i una escala espiral amb biga voladissa que s’eleva des de la segona planta. A tocar, el Continental Illinois Bank, amb unes potents columnes jòniques de marbre. Després, Fisher building, una façana de terracota inspirada en l’aigua; i una mica més a l’oest, la torre Willis, la més alta de la ciutat, on també es pot pujar a dalt (pis 103) i mirar avall des dels vidres on tens els peus. Fa 450 m i té 100 ascensors.

Magatzems Marshall Field Chicago

Al nord del Loop hi ha la Water Tower un edifici gòtic tardà, tipus castell Exin, del 1867 i a pocs metres, la torre John Hancok Center o 360 Chicago. Hem pujat 94 pisos en un moment i un cop dalt, hem gaudit de les vistes, amb calma i poca gent. En aquesta banda hi ha Merchandise Mart, ara unes galeries comercials, que en el moment que les van construir, el 1931, era l’edifici més gran del món. Sortint per la façana que dóna al riu, anem a veure l’edifici del 333 W Wacker Drive, just al meandre, alt i amb façada de vidre que reflecteix les aigües verdes d’un riu, que per no anar contaminat l’aigua va al revés, una obra d’enginyeria major.

American windows. Chagall

Un altre dia anem de jardins i parcs: el Grant, el Millenium… Per sort, un magnat, fa molts anys, va pensar que aquells terrenys s’havien de comprar per preservar-los. No tothom ho veia així, però ho va aconseguir, i aquí estem. Hem vist The crow fountain, de Plensa, els dos rectangles d’on baixa aigua i hi surten representades cares, molt popular.

Xicago. Millenium Park. The crown fountain. Plensa. Foto: gloriacondal

També veiem l’immens cercle platejat que reflecteix la gent i les coses amb formes curioses, el jardí de les herbes, un pont de requadres d’alumini que travessa l’autovia per dalt, un rocòdrom, un immens espai verd amb un escenari i focus. Més al sud, un altre espai amb escenari per a concerts i al final, la fontana de Buckingham. Esperem que es faci fosc (anem a sopar i a fer un cafè) i tornem a la font per veure l’espectacle de llums i so. De fons,  els gratacels.

Chicago  des del Planetari

Un matí gris aprofitem per anar al Art Institute of Chicago (segons Tripadvisor és el millor del món). Hem disfrutat amb els impressionistes, i amb 12 obres que recomanen de diferents estils i èpoques. I al costat d’aquestes, algunes més de Picasso, Miró, Dalí. un Greco… i la descoberta de pintors nord-americanscom Edward Hopper, i Grant Wood. I, sobretot, ens han encantat els vitralls de Chagall, America Windows.

El Museum Campus és un parc amb un conjunt de 106 figures de ferro de persones de cintura cap avall amb una mena de peücs de colors de l’artista polonesa Madalena Abakanowicz. Tocant al llac hi ha l’Aquari i el Adler Planetarium. Només per veure la imatge dels gratacels des d’aquí, val la pena venir-hi. El contingut és dens, però molt pedagògic; dinem a la cafeteria del museu. Hi ha imatges que serves per a sempre, com aquesta dels gratacels amb el llac blau al davant i un oratge potent que fa voleiar les flors blanques i roges acabades de sortir als arbres. Després caminem per passeig Lake Shore Drive fins al port, Navy Pier, amb perspectives diferents a mesura que camines. Cafès, barques, bars, botigues, uns «cavallitos», una nòria… i al fons, un petit far.

Navy Pier. Chicago

L’última nit, de tornada cap a casa, a l’estreta andana del metro hi havia tres músics tocant jazz. Al seu voltant s’hi amuntegava una pila de gent de totes les espècies i colors: un oficinista xuleta, una mama negra amb la seva nena al cotxet, totes dues portant el ritme, un xicot amb motxilla, un home gran, una parella blanca… Aquells tios tocaven la mar de bé, es mereixerien poder tocar en una sala o un teatre, però segurament no tenen possibilitats. I eren allà, fent feliç alguna gent de tornada cap a casa, segurament cansats de la feina, que per una estona, s’oblidaven del cansament per portar el ritme i somriure.

Xicago de nit

Itineraris guiats: Arquitecture Foundation i Chicago Greeter Per saber sobre un dels grans arquitectes: El Chicago de Daniel Burnham http://www.choosechicago.com/articles/view/DANIEL-BURNHAM-S-CHICAGO/987/ i un altre, Frank Lloyd Wright: www.flwright.org