Hi passem 5 dies sencers, 3 al sud i 2 al nord. Ens allotgem fora, els preus de dins són molt cars. El primer matí, el sol que entra per la finestra ens desperta. No havia de ploure? Però quan arribem a la porta d’entrada al Gran Canyon, el sol s’ha amagat i cau una pluja fina. Estem a 4º.

Gran Cano Sud. Kaibab Trail

El Gran Canó té una llarga història geològica de milions d’anys. Les capes i estrats parlen de canvis profunds i continus a la terra. El riu Colorado discorria per la plana en el camí cap a les Rocoses per desembocar al golf de Califòrnia, però l’erosió va anar-lo aprofundint fins tenir el que veiem ara: 446 km de llarg, 29 km d’ample i fins a 1,6 km de profunditat, amb indicis de vida humana d’entre fa 9.000 i 12.000 anys.

Gran Cano Sud. Scenic Hermit Trail

Durant aquests dies, fem amb cotxe tots els punts recomanats (miradors amb vistes), on de vegades cal caminar una mica, però poc. A peu, hi ha la possibilitat, duríssima, de baixar fins a baix i pujar cap al North Rim, però ni la preveiem. Es poden fer caminades per molts llocs. La primera, recórrer el Rim Trail des d’Hermit fins a South Kaibab, 22 km. Anem amb bus fins al final, Hermit rest -Scenic Hermit Road Shuttle Route i des d’allà fem a peu 11,4 km fins a Village route o Bright Angel per un camí planer que voreja el canó.

Gran Canó Sud. Scenic Hermit Trail

També fem a peu els miradors a banda i banda del Centre de Visitants, però és una murga, perquè són els més propers i els més populars. Feina tens per arribar a una barana i veure el paisatge! La resta la fem en cotxe. Sortim un dia que clareja, amb núvols negrots, com els altres dos dies, i pel camí ja cauen les primeres gotes. Trenquem cap a Desert View Drive, durant 42 km fins a Desert View, l’entrada est del parc. Al primer mirador que ens aturem, Pipecreek, quan sortim del cotxe ha deixat de ploure. El terra és ple de basses de la pluja. Les boires enganxades a les muntanyes van amunt. El sol encara és amagat entre núvols, però lluita per sortir. No hi ha multituds per guaitar. Així anem fent miradors fins al museu i les ruïnes de Tusayan, que expliquen la vida dels indis Pueblo fa 800 anys. Al final, Desert View Watchtower, una torre construïda el 1932 com a rèplica d’una altra prehistòrica índia, amb vistes, de 21 m d’alçada, el punt més alt del Rim Sud. S’hi pot pujar i anar fins dalt de tot. A dins, murals dels artistes Fred Kabotie, Chester Dennis i Fred Geary.

Gran Cano Sud. Matther View

Un dia agafem l’autobús taronja per anar a South Kaibab Trail (The Scenic Kaibab/ Rim Shuttle Route). Es pot arribar fins a Skeleton Point (9,6 km) amb un desnivell de 620 m i un recorregut de 6 h, però sinó et pots quedar en punts d’interès abans, com el Ooh Ahah o el Cedar Ridge (4,8 km) de 2 h. Nosaltres arribem quasi fins aquest i ja està bé, perquè el desnivell que fem és de 340 m. Després, entre pluges, anem a veure Train Depot, l’estació de tren, en funcionament des del 1901. Surt de Williams i el trajecte dura 2 h; una manera maca d’arribar al Parc.

Cano de l’Antilop. Page

Anant cap a Rim Nord (més de 300 km), hem visitat la gorja del Little Colorado que gestionen els indis navajo. Val la pena continuar per la 89A, una carretera escènica amb punts com el Navajo bridge, sobre el Colorado, que aquí és verd, per culpa de la presa propera. A la dreta, els Vermillion cliffs, d’un roig encès (en alguns moments veiem grans roques, Dwelling rocks, que han caigut i han quedat escampades per allà). A Page, cal veure un meandre excepcional, Horseshoe Bend, i visitar el Canó de l’Antílop (de com les roques poden tornar-se transparents i un guia navajo, gran, al final ens va tocar una canço amb una harmònica; ens va commoure).

Gran Cano Nord. Wotans Throne

El Rim nord és més tranquil, amb menys turisme, menys miradors, menys camins… però val la pena. Des del Centre de Visitants anem al Bright Angel Point per un camí fàcil i preciós, amb vistes. Fa sol, ja és hora, i podem veure els colors de les roques. Després entrem en un bosc de pins ponderosa, el Transept trail, que acaba al càmping i retornem al Centre de Visitants pel Bridle Trail. Hem fet prop de 7 km.

Gran Cano Nord. Point Imperial Trail

Amb cotxe hi ha possibilitats per dues bandes: cap a Cape Royal, l’últim punt de la carretera fins on s’arriba per aquesta banda i retornar fent parada a tots els miradors. Abans hem fet un mos just davant de Wotans Throne un plaer! Caminem fins per Cape Royal Trail fins un mirador. Pel camí, llangardaixos i esquirols. Arriba un punt que veiem, de lluny, Angels Windows, una roca que sobresurt, amb un gran forat a sota. De nou, sense alè. A l’altra banda del canó, Grandview, on vam estar l’altre dia.

Gran Cano Nord. Bright Angel View

Un altre dia anem per carretera cap a l’altra banda, a Point Imperial (2.684 m) i fem el Point Imperial Trail, un camí de 6,4 km que passa per un bosc cremat l’any 2000. És una experiència interessant perquè permet observar molts pins ponderosa per terra, alguns morts, però no tots. Al seu costat neixen petits trèmols i enmig d’aquella desolació, hi ha vida. Les formes retorçades podrien ser escultures en un museu. Enmig, els cants dels ocells. El sender acaba en una pista davant la muntanya Saddle. De nou vistes. Seiem i badem.

Gran Cano Nord. Angels Window

Tornant cap al motel, ens fixem en la llarga filera de minúscules herbes roges que hi ha als marges. La immensitat del canó. La petitesa d’una herba de carretera.

Visita virtual al Gran Canó: https://aelp.smartsparrow.com/v/open/k8xewdbe 

Dues conclusions: 1) El Gran Canó ens ha agradat. 2) El nord existeix. L’hem conegut i l’hem estimat. Com a la vida, més val tenir dues perspectives que una de sola