Riu Ulla. Hervon.

El riu Ulla és el 3r més llarg de Galícia després del Miño i el Sil. Neix a Antas de Ulla Durant el recorregut (132 km), separa les províncies de la Corunya i Pontevedra, llevat de dos petits trams a Vedra i a Padron, on s’ajunta amb el riu Sar per desembocar a la ria d’Arousa. El nom del riu prové d’un víking danès, Ulf, que va arribar a Galícia assolant terres; se l’anomenava Galizu Ulf (Ulf ‘el Gallec’), segons A.Ripoll.

Antas de Ulla, al centre geogràfic de Galícia

El nostre punt de partida és on ens allotgem, a Berxaus (Padron) i fem la ruta repartida en diferents dies.

Safareig de Berxaus. Padron

La distància més llunyana, fora d’autopistes, és fins a Antas de Ulla, a 85 km, on el riu neix per la unió de diversos rierols, amagat entre arbredes i sense senyalització per arribar-hi. A la plaça del poble, tocant a un gran envelat i a una petita capella, hi ha els plafons on s’explica. Entrem al petit ajuntament al costat d’una gran església moderna, per si ens poden donar informació: portes obertes sí, però ningú. Per la crta 640 anem a Agolada, un poble que ens ha sorprès pel conjunt medieval d’un mercat de pedra.

Agolada. Galícia. Mercat merdieval

La següent parada és Vila de Cruces, amb algun edifici antic i l’església en un punt alt. Ens ha semblat un lloc sense encant. Travessem la reserva natural de Sobreirais do Arnego i arribem, com el riu, a l’embassament de Portodemouros a uns 30 km d’Antas. Baixem fins a l’aigua on hi ha una colla de pescadors. A la pregunta de què pesquen, la resposta es unànim: “peixes”.

Embassament Portodemouros. Galícia

Retornem a Vila de Cruces i anem cap a Silleda. Un dels rius tributaris de l’Ulla és el Deza, que va de sud a nord. Com a la majoria de poblets, té una església bonica i des d’allà es pot anar a la Cascada del riu Toxa, una caminada que enllaça aquest salt, al lloc de Pazos, amb el monestir de Carboeiro. Al riu hi trobem la fauna habitual: salmó, lamprea, truita, ciprínids, boga de riu i musclo de riu. D’allà arribem a A Estrada, amb un ajuntament que és un palau, el poble ideal per comprar llavors de qualsevol hortalissa, gallines i ocells vius i moltes més coses relacionades amb la vida del camp. No fem el recoregut exacte del riu perquè fa molts meandres i no sempre l’acompanyen camins i carreteres.

Os muiños de Barosa. Galicia

Molt a prop de Caldes do Reis hi ha una zona natural, Os Muíños de Barosa, unes cascades naturals entre pins, roures i alzines, amb els antics molins d’aigua, alguns reconvertits en bars i un per visitar. Tot és ple de gent que es banya aprofitant els clots d’aigua. Es pot fer el recorregut a peu des de baix fins a dalt i tornar a baixar (2 h).

Riu Sar. Padron

Padron, amb dos personatges il·lustres, Rosalia de Castro i Camilo José Cela, forma part del Camino Jacobeo portugués. Hi ha força moviment de motxilles, un alberg molt a prop de la font i el convent del Carme i alguns llocs per visitar: el jardí botànic, l’església de Santiago, amb l’anomenat “pedron”, una ara romana on diuen que va amarrar la barca que transportava el cos de Santiago des de Palestina fins al port d’Iria Flavia (unes restes romanes que val la pena visitar). També vam pujar els 125 graons fins a Santiaguiño do Monte, un turó amb vistes a tota la ciutat, el riu Sar i el canal. Poc després de Padron, el riu Sar es troba amb l’Ulla i d’aquí van fins a la ria d’Arousa.

Escales per pujar a Santiaguiño do Monte. Padron

Val la pena visitar un parell de llocs propers: Herbon, el poble d’on són originaris el famosos pebrots, tot i que d’un temps ençà ens en venen com a tal uns que es produeixen a Marroc. A més dels pebrots, tenen l’església romànica de Sta. Maria, un monestir franciscà, i les pesqueires de lamprea a l’Ulla, on pesquen de febrer a maig.

Hervon. Monestir franciscà

Una mica més amunt hi ha Xirimbao, un altre lloc de pesca, amb un pont penjant sobre l’Ulla i una àrea de picnic. Diuen que aquí hi venia Franco a pescar.

Pont penjat de Xirimbao sobre el riu Ulla

Per continuar el recorregut de l’Ulla fins al mar, hem fet la banda nord de la ria d’Arousa i la sud, en dos dies diferents. A la primera vam fer parades a Drodo, a Rianxo, amb molta animació a l’església (el 15 d’agost, dia de la Mare de Déu i a Galícia fan comunions).

Rianxo Ria d’Arousa

A la petita península de Boiro, la part més interessant és l’oest, amb platgetes i casetes de color; al barri d’Escarabote una associació havia muntat una festa amb dinar per recaptar diners. Estava pleníssim i preferim continuar fins a Riveira i dinar al port un pop boníssim. Amb l’Albariño a sobre hem tingut forces per arribar més avall, a Castiñeiras, amb petites cales maques i netes, i a Aguiño, tocant al cap Falcoeira. Hem caminat pels ponts que han fet entre les roques de granit del mar i hem observat “roaces”, una mena de dofins que jugaven allà mateix.

Aguiño. Ria d’Arousa

L’endemà vam anar pel sud d’Arousa, tot començant per Pontecesures (on hi ha una fàbrica de fustes i una de Nestlé). Passem pel pont nou però encara queda el romà. Al riu, barcasses i silenci. Un restaurant assequible: O Caravela. A Catoira s’ha de baixar cap al riu, on hi ha ancorades algunes rèpliques de naus víkingues, a més de les restes d’un castell alçat pel bisbe Cresconi de Compostel·la, per barrar el pas a les naus vikingues que volien atacar Santiago remuntant el riu; al final aconseguí reunir un exèrcit, derrotar els víkings i expulsar-los el 1038. Un pont mig cobert permet el pas de vianants i vehicles fins a la banda nord de la ria. Aus i fauna típica dels aiguamolls.

Catoira. Riu Ulla

Arribem a Vilagarcia de Arousa, el final del nostre recorregut, on desemboca l’Ulla. Al restaurant Furrunxa del port fem una sensacional paella de llamàntol i després jeiem una estona damunt la sorra del platja. Fa sol i alguna gent es banya. Recorrem tot el passeig marítim fins al final. Hem acabat el recorregut.

Vilagarcia de Arousa

Com a mostra final de l’agermanament catalanogallec, aquí teniu una coca de recapte i uns pebrots de Berxaus.

Coca de recapte i pebrots d’Hervon conreats a l’hort de la casa on vam estar