Guwahati. Riu Brahmaputra. Foto: Gloriacondal

Guwahati es troba al nord de l’Índia, a 100 km de la frontera amb Bhutan. Les muntanyes queden enrera i per la plana discorre el riu Brahmaputra que ve del Tibet i mor a Bangladesh. La població passa del milió d’habitants i creix molt de pressa (l’any 1971 en tenia 200.000); el riu passa pel mig de la ciutat i la majoria viu al sud.

Riu Brahmaputra. Guwahati. Foto: Gloriacondal

Té una estació de tren gran, amb la cridòria i moguda de les estacions hindús. Ens allotgem a prop, a l’hotel Kiranshree Portico on, amb la finestra de l’habitació tancada, arriben perfectament els sorolls del carrer. Al baix, els basars bullen i hi ha de tot: roba, menjar, rellotges… barrejat amb tuc-tucs, bicis, cotxes i camions que compliquen una mica passar d’una banda de carrer a una altra. A prop tenim un cinema, el Gold digital Cinema: intentem anar a una sessió de Bollywood, però els horaris no ens van bé.

Riba del riu Brahmaputra. Guwahati. Foto Gloriacondal

Hi ha dos temples que visitem: el Temple de Umananda on arribem amb una barcassa que surt de la riba del riu Brahmaputra; primer ens deixa a l’altra banda i després negociem el preu perquè ens portin a l’illa Umananda, on hi ha un temple del s XVII.

Guwahati. Posta de sol. Foto: Gloriacondal

Segons la llegenda, Siva hi va viure. Per arribar-hi, cal pujar moltes escales. Dins, es baixa a un nivell soterrat. Sortint, anem a una altra banda de la petita illa per veure la posta sol. Tornem enmig d’aigües de plata mentre la lluna, tall de meló, comença a fer-se notar.

Guwahati. Temple de Kamakhya. Foto: Gloriacondal

L’endemà anem al temple de Kamakhya. És diumenge i a l’aparcament no hi caben més vehicles. Pugem unes escales i creuen un pont de fusta cap a l’altra banda. Sembla una manifestació: famílies senceres, xicots, gent gran… Botigues a banda i banda.

Guwahati. Temple de Kamakhya. India. Foto: Gloriacondal

Arribem a la porta on abans cal descalçar-se i guarden el nostre calçat en un sac. El terra és molt brut, amb aigua, pixats… El temple (s.VIII) ha estat renovat moltes vegades, fins el XVII i se’l considera d’estil indígena híbrid (Nilachal). Té una cúpula semiesfèrica sobre una base cruciforme, amb 4 cavitats: garbhagriha i 3 porxos alineats d’est a oest. La gent fa una llarga cua que dura hores i hores per entrar al recinte sagrat. Hi estan acostumats.

Kamakhya temple Guwahati. Animals per sacrificar. Foto: Gloriacondal

Segons la llegenda, aquest és el lloc on el língam (fal·lus) del déu Siva va caure damunt del ioni (matriu), de la deesa Xacti, coneguda també com a Kamakhya. Els creients hi venen a demanar fertilitat. Els sacerdots van de color vermell, el de la sang. Al següent pati hi ha animals rondant: coloms, cabres, vedellets, porquets… tots són carn d’escorxador perquè s’hi continuen sacrificant animals com fa centenars d’anys. La gent els alimenta amb arròs perquè morin ben peixats.

Kamakhya temple Guwahati. India. Foto: GLoriacondal

Entrem a l’espai dels sacrificis: hi ha una vedella lligada i un cercle de gent al voltant. Demanen que la gent s’aparti una mica perquè no els esquitxi la sang. S’acosta un home amb una daga i li talla el coll de manera ràpida. A prop, hi ha un altre espai on sacrifiquen animals més petits, com coloms. Més tard, esquarteren les bèsties i les retornen a la família que les ha ofert, que se les menjarà sense deixar-ne ni una engruna.

Kamakhya temple Guwahati. Sala dels sacrificis. Foto: Gloriacondal

No ens hem d’escandalitzar. L’animal no ha patit i els donants, a més de tenir més punts davant del seu déu, menjaran a base de bé uns quants dies. No sabem si seran més fèrtils, però en aquest país on l’índex de natalitat és altíssim, potser millor que el miracle no funcioni.

Kamakhya temple Guwahati. India. Foto: Gloriacondal