Algunes dades: El drac (druk) és el símbol de país. La cervesa més habitual és la Druk 11000. Gran part de la població du vestits tradicionals; els dels homes són de faldilles, amb uns mitjons llargs fins a sota el genoll. Condueixen per l’esquerra (herència colonial). La moneda (nu), té el mateix valor que la rúpia índia, però només es pot fer servir a Bhutan. La cultura religiosa predominant és la Mahayana budista.
Hi ha moltes escoles, públiques, mixtes. El nivell d’anglès dels alumnes de primària és bo. Els monestirs també són centres d’ensenyament: hi ha molts nens a partir de 6 anys. No hem vist misèria enlloc però al voltant de les carreteres hi sol haver barraques on viuen els treballadors, tots hindús i nepalesos.
Com avançàvem a l’entrada Bhutan, vam començar per l’oest per recórrer les estretes valls, moltes aïllades fins fa poc. Circular és difícil i lent. La carretera central sorteja muntanyes i valls, pujant i baixant. No hi ha túnels i pocs ponts. Després de les pluges dels monsons les carreteres estan fetes caldo per les esllavissades (ens va recordar molt la Karakorum, al Pakistan), i la velocitat mitjana va ser d’uns 20 km/h.
Paro, a la vall del mateix nom, 2.300 m, és una ciutat important, tocant a l’únic aeroport d’una sola pista. Hi ha comerços, una fortalesa (dzong) amb funcions administratves i un museu que s’ha de veure.
Però el més imponent és el monestir de Taksang (Niu del Tigre). L’ascensió és lenta, per una pista de terra fins que es torna més fàcil, amb pujades suaus, fins baixar a un barranc per una escala de 700 graons. Quan som a l’altra banda del dalt d’aigua cal pujar 300 graons més fins al monestir.
Per anar a la vall de Haa, a 3.000 m, hem de passar el coll de Cheli (3.988 m). D’allà veiem el Jomolhari, (7.314 m). Allotjades en casa rural al costat d’un riu i un molí d’arròs, passegem pels camps i les cases al costat d’un riu brau.
Thimpu, a la vall del mateix nom, és la capital, el primer lloc on veiem pisos i algunes barraques.
En una esplanada hi ha el Parlament i el dzong i enmig, el Palau Reial, molt discret, on viuen els reis. Visitem un Buda monumental dalt del turó, el National Memorial Choeten, el zoo ( per veure taquins), i l’Escola d’Arts i Oficis, bàsica per treballar.
Pel pas de Dochu (3.100 m) arribem a la vall de Punakha: el temple de Chimi Lang és molt popular, dedicat al monjo Drukpa Kinley “Diví Boig” heterodox i crític. Arreu és ple de fal·lus i la gent invoca fertilitat.
Caminem per camps d’arròs.
Al final del dia visitem el Dzong més maco del país, entre dos rius, el Pho i el Mho, seu de l’antiga capital.
La vall de Phobjikha és petita i mona, envoltada per les Muntanyes Negres. Hi caminem i ens cau una tempesta potent al damunt.
Després, ja a l’hotel, fa goig veure-la des del llit de l’habitació, ben calentes.
Després de passar el pas de Pele (3.420 m) arribem a les valls de Bumthang i visitem el Dzong de Tromsa, un lloc estratègic en el pas cap a l’Índia. Aquí es cultiven pomes i blat negre o sarraís (fajol). Veiem temples i un llac sagrat mentre ens anem empapant de cultura budista, una manera diferent i molt interessant de veure el món.
A aquestes alçades ja som a l’est del país, poc turístic i aïllat. A Ngatshang visitem una escola rural on ens acullen molt bé, i els regalem un llibre: Tales from Baghdad.
Les fesomies són diferents, els petits nuclis estan construït en amfiteatre sobre la muntanya. A Dangme, camí de la vall de Trashigang, veiem un meandre preciós.
L’endemà anem deixant les alçades per acostar-nos a la vall del Brahmaputra. Dormim a Samdrup Jongkhar, que sembla més Índia que Bhutan.
El guia local és en Lhap (Why not Bhutan?), un exemple d’emprenedor nat, que ha demanat un crèdit per comprar el minibús que nosaltres estrenem i ha contractat personal de suport. Té dona i tres fills i un dia ens convida a sopar a casa seva, amb la sorpresa que ha portat un grup de dansa tradicional. Ell i el seu equip ens ho han fet tot molt fàcil.
Vegeu l’entrada sobre Bhutan, escrita abans d’anar-hi i la ressenya del llibre Bhutan secret.
Retroenllaç: Bhutan | Gloria Condal
Venes ganes d’anar-hi
Retroenllaç: Bhutan secret | Gloria Condal
Retroenllaç: Tales in colour | Gloria Condal