Durant la guerra civil i la postguerra, Mallorca patí, com tants altres llocs, una forta repressió. Al voltant de Pollença hem visitat diverses zones de memòria històrica: el Port de Pollença, la carretera a la talaia d’Albercuix, la carretera per la costa a Alcúdia i Coves Blanques a la Cala de Sant Vicenç.
Port de Pollença. Foto: gloriacondal
El franquisme, veient l’evolució de la II Guerra Mundial pensa en una possible invasió del territori espanyol per part d’algun dels bàndols enfrontats i intensifica els preparatius per a la defensa, tant en els Pirineus com en altres espais estratègics. Un d’aquests, és Mallorca. La majoria dels camps de presoners albergaven presos polítics que van obligar a treballar en la construcció de carreteres. Al Port de Pollença hi havia el camp de treball del Moll, situat vora mar (on després hi va haver la licoreria Mir). Es va obrir el març de 1937 amb una remesa de presos que venien de Campos per treballar a la construcció de la carretera del Port de Pollença a Alcúdia i es va tancar el 1939.
Vistes des de la talaia d’Albercuix. Foto: gloriacondal
A la finca d’Albercuix, prop de Formentor, situada a una vall molt a prop de la talaia, es va obrir un altre camp per fer les obres de la carretera que va de la Creueta (el punt on hi ha el mirador) a la talaia d’Albercuix, com també les obres de la carretera que unia el Port de Pollença amb Alcúdia (1937-1941). També hi va haver camps de treball a Cap Gros (Alcúdia).
Talai d’Albercuix. Foto: gloriacondal
Pugem per la carretera de revolts fins a la talaia d’Albercuix, a 390 m, en un dia clar, pensant en la dificultat d’una obra com aquella i comptat amb els pocs mitjans de què disposaven. La torre, de finals del XVI, formava part del sistema de defensa de Mallorca, quan amb senyals de fum o de foc, passaven les novetats de talaia a talaia fins arribar a la torre de l’Àngel de Ciutat, des d’on s’organitzava la defensa. Ara en resta un edifici en ruïnes, decorat amb nombrosos grafits. Contemplant el paisatge, ens fem càrrec del valor geoestratègic.
Badia Pollença-Alcúdia
Des del Port de Pollença a Alcúdia hi ha una carretera que voreja el mar, que també van construir presos polítics. De la importància que el franquisme donava a la defensa en dóna fe aquest informe: “La bahía de Alcudia, aparte de ser uno de los parajes más vulnerables de la isla de Mallorca, tiene hoy una importancia capital pues en ella y a pocos centenares de metros del mar, está el aeródromo de Alcudia, el polígono de tiro de la Marina de Guerra… En caso de guerra, segurament sería en punto de enlace obligado con la isla de Menorca…”. Per això, entre els anys 1940 i 50 decideixen fer nius metralladors, sovint de planta rectangular d’una espitllera per a 1 o 2 metralladores a la cala S Vicenç-Cala Figuera, a la badia de Pollença i Alcúdia, camuflats com a casetes de pescadors o embarcadors (Pla d’actuació en nius de metralladora i torres d’enfilació a l’illa de Mallorca, Jaume Prats -2011). El rol geoestratègic de nou és clar.
Pollença-Alcúdia. Nius metralladores. Foto: gloriacondal
La carretera del Port de Pollença a Alcúdia fa 8 km i es pot recórrer a peu o amb bici per un carril. A mesura que avancem, trobem una reserva natural, S’Albufereta, on viuen quasi 200 espècies vegetals. De tant en tant, sobre la sorra de la platja, algunes d’aquestes construccions defensives, força deteriorades.
Un altre espai de la memòria és a la Cala de Sant Vicenç. Uns 50 m abans d’arribar a cala Barques, hi ha un sender que ens duu a Coves Blanques, un conjunt de coves artificials fetes per presoners republicans. L’objectiu era construir un camí d’accés i una sèrie d’emplaçaments per a bateries de costa, amb polvorins excavats dins la roca, però les peces d’artilleria mai es van arribar a col·locar. Caminem primer per una pineda fins que arribem a un portell amb una placa; està tancat amb candau i cal passar a l’altre costat esmuyint-se per un dels dos costats. Llavors iniciem el camí per un traçat i uns marges molt ben fets. Passem alguns ponts i abeuradors i en arribar al final trobem una profunda excavació on s’havia de col·locar una unitat d’artilleria. Al fons, la cala Sant Vicenç, els penya-segats de la serra de Cavall Bernat i l’illot del Colomer. Arribem a l’entrada de la cova i passem dins. Foscor, però ens anem endinsant. Girem a la dreta, més fosc, però s’endevina camí. Uns metres més endavant, entra llum natural per un pou que dóna dalt la muntanya. A la dreta, el camí continua, però nosaltres no. Coves blanques perquè les parets de la roca són blanques. En aquest camp hi van arribar a treballar 179 presoners de diferents fronts peninsulars.
Finalment, a Palma, vam visitar la Biblioteca Can Sales, a la plaça de la Porta de Sta. Caterina, on hi hagué una presó franquista. Matilde Landa, una presa política de qui vam tenir notícies per una obra de teatre, Només són dones, hi va passar els darrers anys de la seva vida fins que no va poder resistir la repressió i es va matar el 26-9-1942. No volia que la bategessin però ho van fer quan agonitzava. Al c/Can Sales, a la banda del darrera de l’edifici, hi ha una placa que la recorda. Matilde està enterrada en el cementiri de Palma.
Agraïments: A l’amic Joan A. Cifre i a l’historiador Pere Salas Vives, tots dos de Pollença
Fonts:
Llocs d’interès de Pollença
La guerra civil a Pollença
Associacio Memoria de Mallorca
Ruta de la memòria antifranquista a Palma
Gloria Condal 
Molt intetesssnt!!!
Això ho conec pero de visita. Ho teniu publicat en algun llibre. son reportatges molt, molt interessants.
He seguit amb molt d’interès el teu post, el trobo molt bo, i no és per menys perquè vaig fer el servei militar justament allà, a Cabo Pinar (que no el cites, però ja es compren) Tot el que expliques també m’ho deia un bon home d’Alcúdia que tenia una llibreria antiga. Moltes felicitats pel blog.
Salutacions.
Perdó, no sé per què però veig que no surt el meu blog, llavors sembla que no hi hagi algú a l’altra banda.
https://vivenciesjosep.wordpress.com/2019/06/