Sitges. Església. Foto: gloriacondal
Sempre val la pena passejar per Sitges. Hi havíem arribat el dia abans, i, per tant, ens vam llevar quan encara molts dormíem. Després d’esmorzar bé al cafè Roy, comencem la caminada.
Anem pel passeig marítim, perquè ens agrada recórre’l i girar el cap de tant en tant per veure la silueta dels edificis, l’església, els museus… fins que arribem al final on topem amb la riera de Ribes. Hi ha aigua però gairebé mai no arriba al mar, i, per tant, la podem creuar. S’hi baixa des de la mateixa platja o saltant el muret (hi ha unes pedres per fer-ho fàcil). Hem de tenir clara una cosa: sempre anem cap al sud, sempre entre el mar i la via del tren, que no creuarem mai. De tant en tant hi ha algun sender per tenir vistes des d’un cap o baixar a la platja, però el camí principal, sempre recte cap al sud.
Camí Sitges-Vilanova, primer tram. Foto: gloriacondal
Després de creuar la riera, trobem les indicacions del GR 92 (senyals blancs i vermells), amb un sender (Camí dels colls), que passa just tocant a la tanca del golf; anem tirant fins a l’edifici de la discoteca Atlàntida, amb una gran esplanada per aparcar-hi quan funcionava.
Sitges. GR 92 cap a Vilanova. Foto: gloriacondal
Trobem un petit sortint, la Punta de les Coves i a continuació veiem sota nostre una badia molt oberta que de fet, són dues platges (la cala de l’Home Mort i la platja de Rosés) dividides per un penya-segat vertical.
Cala de l’Home Mort. GR 92 SItges-Vilanova. Foto: gloriacondal
Continuem el camí, amb la presència constant de trens, que no suposen cap perill. Arribem a la punta de la Desenrocada, amb la cala dels Gegants, limitada a l’altra banda per la punta Grossa i veure el panorama (cada cop que arribem a una punta ens podem desviar per veure el panorama, val la pena). A l’altra banda de la badia hi ha la punta Raldini i el Morro de Gos separa dues platgetes, la cala Xica i la platja del Gaspar.
Trobem parts del camí una mica deteriorats, tant de baixada com de pujada, i en algun moment, sender estret amb barranc a la banda de mar. Continuem fins a la Punta Llarga, amb vistes del far de Vilanova. A sota hi ha la platja dels Colls i a dalt, el xalet del mateix nom. Si voleu comtinuar vora la via, el sender passa just pel costat del xalet, tocant al filat de protecció, però si aneu per la banda de la platja trobareu un niu de metralladora.
Veureu un parell de glorietes que sobresurten i pugeu cap a la zona urbanitzada. D’allà al far de Sant Cristòfol és un moment. A més del far, hi ha un petit museu de curiositats marineres i una embarcació de salvament marítim, la Victor Rojas.
Far Sant Cristòfol. Vilanova i la Geltru. Foto: gloriacondal. 2018
Si heu preferit caminar pel rocam, abans d’arribar a la platja de Sant Cristòfol, trobeu el niu de metralladora de la Punta Mabrera construït durant la guerra del 1936-39 per defensar la costa d’una invasió franquista. És de formigó armat i planxes ferro; per camuflar-lo van enganxar roques al sostre. D’aquí es pot baixar a la platja del Far.
Platja Sant Cristòfol i niu de metralladora. Vilanova i la Geltrú. Foto: gloriacondal. 2018
A nosaltres ens agrada recórrer el passeig Marítim fins a la Torre Blava de Ribes Roges, amb una exposició de Guinovart. Anem a mirar la petita estació i tren que hi ha al parc del davant, seiem una bona estona a la sorra, entomant sol i vent, i anem a dinar al restaurant La Llotja (amb peix fresc que pots triar i te’l couen al moment). D’allà, amb ma, anem cap a l’estació de tren per la rambla de la Pau, per retornar a casa. Quan els trens van bé, van bé (de la mateixa manera que és un plat, és un plat).
Vilanova i la Geltrú. Platja Ribes Roges. Foto: gloriacondal
Distància: 9 km/ Desnivell: 100 m
A Sitges es pot anar a visitar els museus Maricel i Cau Ferrat. A Vilanova i la Geltrú hi ha el Museu del Ferrocarril, tocant a l’estació, el Centre d’art contemporani La Sala el museu Víctor Balaguer, i racons encantadors a l’antiga vila de la Geltrú.
(Actualitzat abril 2018)
Gloria Condal 
una excursión fácil i recomendable per a tothom!