
Torre de les Bruixes. Montsoriu. Foto: gloriacondal
Coneixem la silueta de la muntanya perquè l’hem vista desenes de vegades tot passant per l’autopista o anant a Arbúcies o a Breda. El castell de Montsoriu està situat entre Arbúcies i S. Feliu de Buixalleu, a la Selva i just el dia que nosaltres havíem reservat entrades per la visita guiada, els meteoròlegs anuncien nevades a cotes baixes. Desistim, però una setmana després hi anem, amb un vent fred, però unes vistes magnífiques que ens permeten veure, a 360º, des de Collserola a Hostalric, Blanes, cap de Creus i massís de les Alberes. I del Montseny, les Agudes i el turó de l’Home (1705 m) i Puig Sesolles (1668 m). Només estem a 632 m i aquí queda demostrat que no necessàriament el més alt, hi veu més.

Visita al castell de Montsoriu. Foto: gloriacondal
Hi arribem després de travessar Breda per la GI-552 direcció Fogueres de Montsoriu fins al coll de Castellar. Allà deixem el cotxe en una gran esplanada i travessem la carretera. Hi ha la possibilitat d’anar per la pista (uns 45′ amb calma) o pujar per un sender de més pendent (uns 20′). Quan ets dalt, et trobes de sobte amb el mur del castell. Ens guia un dels arqueòlegs que hi treballa, en Jordi Tura, un privilegi.

Castell Montsoriu. Foto: gloriacondal
De la visita, destaquem les habitacions dels comtes, amb una gran llar de foc, i la cisterna d’aigua, amb una capacitat de 268.000 litres i unes mides de 11,75 x 4,55 x 5. Ens expliquen que les parets i muralles es recobrien de calç, per evitar humitats i per dificultar els assalts des de fora (per cert, no se’ls tirava oli, perquè era molt car; se’ls llençava calç viva, perquè era més barata i feia més mal). També és interessant la construcció d’escales en ziga-zaga, per afavorir la defensa. I hem après que quan es descobreix la pòlvora, els castells dalt dels turons deixen de tenir futur; i llavors es construeixen ciutadelles, a peu pla.

Torre castell Montsoriu
Les primeres restes del turó són ibèriques, però l’època daurada va ser amb la família Cabrera, que durant el s XI havia anat adquirint poder a Catalunya fins que Guerau III Ponç (1145-1180) canvià el títol de vescomte de Girona pel de vescomte de Cabrera. Entre finals del s XII i principis del XIII fan una important remodelació del castell i comencen la construcció del segon recinte, on es fa un gran pati central i una capella romànica. D’aquella època queda, ara fora muralles, la Torre de les Bruixes, que la deixen dempeus, per qüestions defensives. Durant el s XIV el castell-palau gòtic és també la residència dels Cabrera. D’aquella època és la capella gòtica. El vescomte de Cabrera era Bernat II (1298-1364), privat del rei Pere III el Cerimoniós i tutor del seu fill Joan. Participia en guerres, però s’isola un temps al monestir de S. Salvador de Breda i quan retorna a la política, la reina l’acusa de traició, li fan un judici i el 1364 és decapitat. Per això el seu fill, Bernat III, es revolta contra el rei, fins que el 1370, el seu fill Bernard IV fa les paus i el 1381 recupera quasi totes les possessions familiars. L’any 1427 mor a Sicília, on havia passat llargues temporades i així es tanca l’època més gloriosa del vescomtat de Cabrera.
Retornem a S. Celoni per la pista (més llarg però més planer) i dinem a casa d’una de les amigues caminaires; el seu sogre havia preparat les brases i ens ho vam trobar a punt de posar-hi el xai. Després de dinar, llarga sobretaula amb tots els temes que ens fan felices i/o ens preocupen. I de la germanor sorgeix l’escalfor, a més de la que ens donava la llar de foc.
Durant una etapa, els Cabrera van estar vinculats al Castell de Palafoll i a Blanes.