El senyor que esperava a la parada de l’autobús per anar a la capital, com nosaltres, ens ha avisat: “Ahir hi va haver molt merder!”. Ho sabíem. La zona estava acordonada i els periodistes tenien prohibit acostar-s’hi, mentre un grup de persones de Xios i de refugiats protestaven pels trasllats forçosos, cridant, entre altres coses: OHE Λάθρα; (ONU il·legal?). Dilluns, 4 d’abril, 66 immigrants d’Afganistan, Pakistan, Iran i un petit nombre de Costa d’Ivori i el Congo havien estat embarcats en un catamarà per dur-los a Dikili (Turquia), vigilats per membres del Frontex (vigilància de fronteres de la UE).

Centre d’ajuda als refugiats. Xios (Chios). Foto:gloriacondal
Al centre de refugiats de Vial (Xios) hi havia 1.776 immigrants. D’aquests, 472 han sol·licitat asil, 1.185 segueix allà i 591 són ara mateix al port i a Suda (centre d’ajuda). Divendres al migdia, assabentats que els podien deportar a Turquia, prop de 600 van tallar el filferro de pues i van fugir per carretera cap a la capital, Xios, uns 20 km al nord. La policia dissabte els havia ofert anar al camp Suda, molt a prop del port, però no se’n van refiar.

Port Xios. Aβril 2016. Foto: gloriacondal
Dimarts al matí hi havia calma al port de Xios. Tot el moll era una filera de colors, amb algunes tendes de campanya (poques) i robes o mantes aguantades amb pals. Dins, encara hi dormien refugiats. Rostres foscos, cansats. Nens que ploraven. Roba estesa, molta roba estesa perquè s’eixugués amb el sol i la brisa, perquè de nit hi ha molta humitat. Al terra de tot el port, una gran badia, pintades de mans vermelles i un parell de «Stop a les deportacions”. A aquella hora, discreta presència de voluntaris d’ONG. Alguns refugiats havien acceptat anar a Suda, però la majoria es neguen a tornar al camp de Vial d’on van fugir i només volen marxar de Grècia per anar a l’Europa pròspera, la mateixa que ha venut les armes per destruir el seu país. Durant la mitjanit de dilluns a dimarts havien arribat en un vol especial una cinquantena d’agents francesos del Frontex, per supervisar la deportació dels refugiats. El catamarà turc era a punt d’omplir-se de gent, però no hi havia moviment.

Refugiats Xios abril 2016. Gloriacondal
A la gran tenda blanca propera a les autoritats del port, una gran majoria de gent encara estirada o dormint. Alguns feien cua a les portes dels WC. Cares serioses, mirades tristes. A la façana d’un edifici vell abandonat, una gran pancarta que hi va col·locar l’Ajuntament de Xios fa 4 anys, quan celebraven el centenari de retorn de l’illa a Grècia, fins llavors en mans turques, el 1912. A prop, en una agència de viatges, un cartell anuncia excursions a Turquia des d’allà. Per menys de 10 € la gent que hi vol anar, ho fa en poca estona.

Viatges Xios Turquia. Foto: gloriacondal
Cap al migdia el sol és més fort. La majoria de la gent seu, parla, camina o carrega el mòbil en un espai habilitat al costat dels lavabos. Tenir comunicació, per a ells, és vital. Un grup de nens juguen a pilota. Els voluntaris han repartit menjar. La roba estesa s’està començant a assecar. Estem a 20º. Alguns, els menys, han anat al bar de l’estació d’autobusos a fer un entrepà.
Durant l’any 2015 Xios va rebre 120.000 refugiats. Al migdia la presència de voluntaris (Rescue, ACNUR…) era ben visible. Alhora, les discussions entre els diferents sectors socials i polítics de Xios s’han evidenciat, des del suport del regidor del KKE als refugiats i contra l’acord amb Turquia, a la declaració de la formació municipal Χιακή Συμπολιτεία, al mateix ajuntament de Vial que havia cedit terrenys municipals per fer-hi el camp d’acollida, però mai -especifica- camp de detenció. I demanen explicacions al govern d’Atenes. Dimarts hi havia previstes més deportacions, però sembla que s’ajornen a l’endemà.

Fragata Frontex Xios. Al fons, catamarà turc per endur-se refugiats. Foto: gloriacondal
Una fragata amb bandera romanesa, acompanyada de la grega i la de la UE està ancorada. És la policia de fronteres, els guardacostes. Què guarda? A qui i de qui?