Entrada antic hospital leprosos. Xios. Foto: gloriacondal

Edat Mitjana. Mentre a molts llocs d’Europa els malalts s’arrosseguen pels carrers, el 1378 a Xios, Grècia, construeixen un hospital per a leprosos. Després del terratrèmol de 1881, a principis del s. XX es reconstrueix amb les innovacions més avançades, però el 1959 s’abandona. No surt a cap guia, ningú en parla, però hi encara és.

Bany antic hospital leprosos Xios. Foto: gloriacondal

Vam trobar una referència en una relació d’edificis d’un fulletó turístic amb l’acaballa: «no es pot visitar». Tampoc deia on era, però a Internet… hi és quasi tot. Sabíem que era a la vall d’Agia Ipahoe, a l’àrea de Sifis… però als mapes de Google no sortia (en anglès se’l coneix com a Leper Hospital of Chios o Chios Leper House; en grec, Λεπροκομείο o Λωβοκομείο). Al final vam localitzar un article, i després un reportatge a Youtube del 2014. A partir d’aquí va ser fàcil trobar on era: al final del c/Ieronimou Gorgia, de la mateixa capital, Xios, en una zona boscosa tocant a un barranc. Al peu de carretera, una capelleta dedicada a S. Llàtzer, un dels noms amb què es coneixia l’hospital. Darrera, una barrera que impedeix el pas de vehicles, però no pas de persones.

Habitació antic hospital leprosos Xios. Foto: gloriacondal

Fundat pels genovesos el 1378 quan ocupaven l’illa (1346-1566), per controlar l’epidèmia de lepra que arribava a través del trànsit de vaixells, es trobava en un lloc ideal: prou allunyat de la ciutat, en una zona ombrívola però amb sol, aigua i pau, i una estructura molt ben pensada per als malalts i qui els cuidaven. Durant l’ocupació otomana va seguir funcionant bé, però el 1822, quan els turcs massacren l’illa, el que no havia fet la lepra ho van fer ells; un temps després el van tornar a obrir, però les condicions eren miserables. Més endavant, amb el terratrèmol de 1881 queda molt danyat, però el reconstrueixen el 1910 transformat en un magnífic complex de 16 edificis autònoms resistents als terratrèmols, sistemes d’abastament d’aigua a cuines i banys, clavegueram… Alguns dels materials utilitzats eren de fora: les vigues del sostre, de Londres, les rajoles, de Marsella, els maons d’Àsia Menor, els matalassos també de Londres, especials per evitar llagues, el bany tenia un flux continu d’aigua calenta… tot el més innovador per a la salut dels leprosos. Dins el complex hi havia també dues esglésies: la de Panagia Epikou (Verge de la Sta. Obediència), destruïda primer pels turcs, reconstruïda després, però a terra de nou pel terratrèmol, i la de Sant Llàtzer, que encara existeix i funciona.

Exterior antic hospital leprosos Xios. Foto: gloriacondal

L’hospital va tancar el 1959 i tot va quedar com estava. El 2011 el Ministeri de Cultura grec el va declarar monument històric… però no es va fer res. D’aleshores ençà tot resta abandonat, amb les portes obertes. El pas del temps ho ha anat deixant morir; els grafitaries també hi han deixat la seva empremta (amb sentit de l’humor escriuen: “Per estar aquí, més val estar mort”, o «Aquest espai està maleït»).

This place is damn. Aquest lloc està maleit. Antic hospital lepra Xios. Foto: gloriacondal

En aquest panorama dantesc conviuen llits rovellats, matalassos, ibiscus esclatants de color, llimoners, fonts i safarejos, baladres, una sala de farmàcia encara amb tots els medicaments, eines i fitxes, trossos d’empedrat al terra, forns, cementiri, banyeres de marbre, restes d’una església a l’aire lliure amb una llàntia d’oli cremant…

Farmacia antic hospital leprosos Xios. Foto: gloriacondal

Però de mica en mica tot el conjunt es va deteriorant. Un tresor arquitectònic i històric que no s’hauria de deixar perdre. Però aquí no hi ha diners, ja ho sabem, i els pocs que hi ha són per pagar el deute a Europa.