Castell Mitilene. Cripta. Lesbos. Foto: gloriacondal

Lesbos, a més de ser la trampa on han quedat atrapats més de 4.000 refugiats, és una illa preciosa. Avui us volem parlar de l’altra cara, la positiva, dels seus pobles i paisatges. Pertany a Grècia des del 1912, com altres illes d’aquesta banda. També com altres, va estar ocupada pels alemanys durant la II Guerra Mundial. És la tercera illa grega en extensió, després de Creta i Rodes. Del seu nom, per haver-hi nascut Safo, deriva la paraula “lesbiana”. El cim més alt és el Lepetymnos, de 968 m, d’origen volcànic (a la banda est es pot veure lava de fa molts anys); al centre hi ha enormes boscos de pins i l’oest és sec. Hi vam estar un mes l’any 1999 i hi hem tornat una setmana el 2016. La capital i port és Mitilene, on cal veure el Museu Theófilos i el Museu Tériade, amb obres de Miró, Picasso, Chagall, Matisse, Léger… un tresor. També val la pena l’enorme castell, amb una gran cripta i la gran cisterna, reconstruïdes.

Salines golf Kalloni. Lesbos. Foto: gloriacondal

Un bon punt des d’on moure’s per visitar l’illa és Skala Kalloní en una llarga platja de pedretes i algues del golf de Kalloní, un lloc que cal recórrer amb calma entre aiguamolls, rius, petites platges aus… dins la zona protegida Natura Europa 2000, al costat de camps cultivats, oliveres, tractors… Hi ha les antigues salines, encara amb una muntanya de sal i el pont -ara rovellat- per embarcar-la als vaixells. En aquest web hi ha diferents propostes de caminades per la zona.

Golf Kalloni Lesbos. Embarcador sal. Foto: gloriacondal

Cal veure el poble de Polinixtos, preciós des de lluny, enmig de la muntanya, amb un carrer principal amb dos cafès on cal passar pel mig davant dels homes asseguts a banda i banda. Cap a l’altra banda del golf el llogarret amb encant d’Apozíkes, cafè, petit port i un petit illot al davant.

Apothikes Lesbos. Foto: gloriacondal

Per aquella banda s’arriba a Eressos, on va néixer Safo, un poble gran, que té la sucursal, com altres, a la platja, a Skala Eressos. un lloc preparat per al turisme, amb un ampli passeig de mar ple de tavernes, cafès i botigues. Quasi no queda platja perquè el mar se l’ha menjada, però han muntat fustes col·locades a sobre la sorra-aigua i queda bé. D’allà es pot pujar a Sigri on el 1999 hi vam passar una setmana; en arribar-hi, la mateixa emoció quan, dalt de la carretera, veus el poble, mar i l’illot de Nisiopi. Costerut, té un castell bizantí dalt de tot i una platgeta agradable a l’altra banda. Pocs km abans hi ha el Bosc Petrificat interessant si no se n’ha vist cap altre.

Sigri, Lesbos. Foto: gloriacondal

De l’interior recomanem el poble d’Agia Paraskeví amb un carrer principal amb tavernes i cafès i un edifici immens que ho domina tot: l’escola, del 1928, finançada amb els guanys de la fàbrica d’oli. Es pot visitar el Museu de les màquines de fer oli, a l’antiga fàbrica. A Lesbos, a partir de 1880 ja es va mecanitzar el procés; hi havia emprenedors, arribava carbó de Cardiff, taxes gratis… La nau principal presenta l’evolució de les màquines i en altres edificacions més petites veiem com emmagatzemaven les olives, fotos antigues, els instruments musicals de les festes finals, gerres per guardar oli, un audiovisual titulat «La meva amiga l’oliva» per a infants.

Moni Limonas. Lesbos. Foto: gloriacondal

Un altre poble important és Mantamados, amb tallers de ceràmica i fabriquetes de iogurts i de formatges, amb el monestir d’Agios Taxiarxis molt a prop. Dins l’església, el rostre de l’arcàngel, amb uns ulls molt grans i de color negre, una de les poques icones així en tot el món ortodox. Un altre monestir que val la pena veure és el monestir de Limonos, dedicat a S. Ignasi, gran i cuidat. Es va fundar el 1526 i abans d’arribar-hi trobem moltes petites capelletes. Del petit poble de Dafia, a prop, es pot fer una ruta circular que va al monestir de Mirsiniotissa, al monestir de Leimonos, al Metoxi sants Anargiros i acaba a Dafia. Són 9 km que es poden fer en unes 3 h.

Petra, Lesbos. Església Verge Dolç Bes. Foto., gloriacondal

Al nord-est, tres punts importants: Petra, on destaca, de lluny,el petit turó on hi ha l’església de la Verge del dolç bes (cal pujar 114 graons). Des de dalt, admirem tot el poble, les cases otomanes, la llarga i preciosa platja i les costes turques. Mólivos (o Metimmna) és a pocs km; també descata el castell dalt del turó que dóna ànima al poble, segurament el més coquetó de l’illa. Calma, encara, amb les botigues acabades d’obrir, les mestresses escombrant i les furgonetes descarregant. Des de dalt del castell – segons l’època, ha estat otomà, genovès o grec- et fas idea exacta d’on és Turquia. A baix a mar, tavernes i hotelets, però la platja no és bona.

Molivos. lesbos. Foto: gloriacondal

A Skala Sikaminià s’hi pot anar per la crta. general o per una pista ran de mar, passant per Eftalú. Estem a 9 km de la costa turca, la mateixa distància entre Eftalú i Skala Simaninià. 

Pops assecant-se al sol. Lesbos. 1999

Allà recomanem menjar a la taverna Mourià, sota una morera on l’escriptir Mirivilis escrivia. Al petit turó sobre la mar, la petita capella protagonista de la seva novel·la La vella sirena.

Capella Skala Sikaminia. Lesbos. Foto: gloriacondal

De rerafons, la tragèdia dels 4.177 refugiats que hi ha ara mateix atrapats a l’illa.