Nova Zelanda. Glaciars i fiords

A cap altre lloc del planeta hi ha glaciars a aquesta latitud (45º) tan a prop de l’oceà (oest de l’illa Sud de Nova Zelanda). Plou molt, la neu cau a grans zones d’acumulació, esdevé gel a 20 m de profunditat i després baixa per les escarpades valls. Els glaciars són Franz Josef i Fox. A la regió de Fiordland, el fiord que visitem és el Milford. Una mica més avall hi ha l’altre, Doubtful Sound. Recordem, però, que també hi ha fiords al nord de l’illa, però són diferents.

glaciar-franz-josef-nova-zelanda

Vall glaciar Franz Josef. Nova Zelanda. Foto: gloriacondal

Glaciar Franz Josef. Plou, però ens equipem bé i plantem cara al mal temps, habitual aquí. Són les 8 del matí. La primera ruta és per la Vall del Glaciar. Sensacions de solitud, de plenitud, de joia, de respecte. El glaciar es va movent i la situació pot canviar en poca estona. Pedres envoltades de roig, roques modelades per l’aigua i el gel. Fins que arriba un punt que no es pot avançar més, per precaució. Segons la llegenda maorí, una noia va perdre l’amant quan va caure d’un pic i el torrent de llàgrimes es va congelar formant el glaciar. El veiem envoltat de boira, però no el catem.

vall-glaciar-ftanz-josef-nz

Roques vall Franz Josef. Nova Zelanda. Foro: gloriacondal

Després em el sender Douglas Walk pel mig d’un bosc; passem per Peter’s Pool, un llac format fa 200 anys i després arribem al pont penjat de Douglas. D’allà es pot anar cap al Robert’s Point (12,3 km), però nosaltres acabem de donar la volta i enllacem amb la següent ruta, Lake Wombat Track passant de nou per un bosc humit i silenciós (falgueres, líquens, pi blanc, arbres rata enormes…). Tornant, enganxem el Te Ara a Waiau, el sender general i retornem al pàrquing. En total hem fet 14,7 km, amb desnivells.

douglas-bridge-franz-josef-nova-zelanda

Douglas Bridge. Franz Josef. Nova Zelanda. Foto: gloriacondal

A prop del poble Franz Josef hi ha una reserva ecològica única, Okarito Lagoon, on es connecten llacs, llacunes, rius i aiguamolls, dins del Poutini NP. Hi ha un tipus especial de kiwi, el rowi, garses blanques i moltes altres aus.

fox-glaciar-nova-zelanda

Vall glaciar Fox. Nova Zelanda. Foto: gloriacondal

Glaciar Fox. 23 km al sud hi ha aquest altre glaciar (cal passar un coll de muntanya). Fem el camí de la vall passant una i altra vegada els diferents rierols que baixen entre pedres (només un cop hi ha un pontet). De nou, sentiment de plenitud. L’últim tran, un tram costerut amb perill de despreniments. Diu que no t’aturis, però necessites agafar alè… A dalt de tot veiem el gel i més avall unes formacions molt xules. des d’un altre pàrquing hi ha un altre punt des d’on es veu la llengua del glaciar força bé, pel mig del bosc. Uns km abans fem l’excursió Moraine walk, passant per superfícies abans cobertes pel glaciar (marcats els punts on arribava el 1600, el 1750… És la mateixa flora tal com va quedar quan el gel s’enretirà.

glaciar-fox-detall-nz

Glaciar Fox. Detall. Nova Zelanda. Foto: gloriacondal

Des del poble de Fox anem al llac Matheson i fem la volta completa: si fa bon dia es veuen reflectits a l’aigua els cims dels Alps del Sud, però avui està una mica tapat i hi ha brisa. Un altre cop serà. O no.

Fiord de Mildford. Per arribar a temps al Centre de Visitants on embarcarem (9 matí), sortim de Te Anau a les 6 del matí. Ja és clar i tothom ens ha recomanat anar amb molt de temps. La Milford Highway (H 94), està tranquil·la, amb poc trànsit, i anem vorejant amb calma el llac Te Anau envoltades de mates gegants de ginesta a dreta i esquerra i cap amunt de la muntanya. A 28 km hi ha Te Anau Downs, on comença Milford Track; uns 3 km després de Deer Flet creuem el paral·lel (latitud 45º). A 83 km passem per The Divide, el punt més baix dels Aps (531 m) que marca l’inici d’alguns camins. A partir d’aquí, la carretera és més dolenta i gira a l’esquerra. Arribem al túnel d’Homer (945 m i 1,2 km), acabat el 1953. La sortida, una carretera de revolts cap avall, humida, però que en cap moment dóna sensació de perill. Cascades i aigües regalimen arreu. Finalment, a 120 km arribem a la terminal del fiord i embarquem (Southern Discovery). Plou força, normal aquí, una de les regions més humides del planeta, amb una mitjana de 7.000 mm de precipitació anual. Veiem fauna (foques) i flora, però, sobretot, ens remullen bé sota les mateixes cascades (un vaixell gran no ho podria fer). Arribem al punt més estret del fiord després sortim a la mar de Tasmània davant d’Anita Bay. Després retornem. El temps ens ha limitat, sí, però hem fet el que hem pogut!

Des de Te Anau fem una excursió per un tram del Kepler Track, que va fins a Brod Bay, vorejant el llac per dins del bosc. El camí sencer són 60 km, circular, que es fa en 4 dies, amb un desnivell màxim de 1.300 m. Retornem pel mateix camí al cotxe ( 11,2 km a/t)

Milford Sound nz

Fiord de Milford. Nova Zelanda. Foto: gloriacondal

Fiord de Doubtful. L’altre gran fiord de la zona és Doubtful Sound i s’hi arriba des del poblet de Manapouri. És més llarg i més gran que Milford, està modelat per glaciars i no per rius, i té menys visitants, perquè és més difícil accedir-hi (i és més car).

a

Port de Manapouri. Nova Zelanda. Foto: gloriacondal

Veure recorregut complet a: https://gloriacondal.com/2016/12/19/58-dies-a-nova-zelanda/

 

Advertisements

Quant a Gloria Condal

Som dues dones d'un petit país, Catalunya. Ens agrada caminar, viatjar i la cultura. Two women from an small country, Catalonia. We like travelling and culture
Aquesta entrada s'ha publicat en Excursions, Viatges pel Pacífic i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s